75.- La societat civil viu i participa desperta, informada, reflexiva, decidida, vital, a cada moment, en un mercat qualitatiu transparent, on la informació i la teleinformació no directament utilitària és socialitzada (fora de mercat mètric) i protegida, en els seus aspectes de privacitat, per la justícia. Vetlla la demanda que ella mateixa fa. No es deixa entabanar per adquisicions de qualitat dubtosa, ni es deixa guiar per enganys publicitaris de l’oferta {ART }.
70.- L’espontaneïtat de la comunitat és sagrada. Totes les constitucions democràtiques comencen així: “tota autoritat emana del poble”. Autoritat vol dir augment, no explotació, de la vida del poble. Fugir del poble és fugir de la pròpia arrel. El poble és lliure junt amb els altres, comptant amb els altres i amb la seva llibertat, pactant mancomunadament. Però no és egoistament lliure, com els liberals.{PRÀCTICA}.
71.- Deia Tucídides que mentre els espartans semblaven valents perquè tot el dia es preparaven per a la guerra els atenesos eren capaços de treballar i jugar, i, a més a més, guanyaven les guerres.{EXPERIÈNCIA}.
65.- Quan l’ànima comunitària emergeix apareix una forta síntesi de pulsions socialitzants. “Tenien un sol cor i una sola ànima”. S’han entregat els uns als altres sense condicions. Confien, es fien entre ells. Creuen els uns en els altres. Prenen les decisions per unanimitat, perquè són unànimes. Hi ha carisma perquè es viu a prop de l’Esperit conjunt i de la seva animadora, sàvia, amorosa i poderosa influència {METAPSÍQUICA}.
60.- Hi ha la tendència a veure l’individu humà com un ser vivent i la comunitat humana com una estructura. Una comunitat humana és un ser vivent, un subjecte estructurat, d’un ordre nou. Si neix merament com un muntatge mecànic, haurà nascut mort. Cal que la comunitat neixi engrescada, enjogassada, festiva, il·lusionada -”va, fem-la?”-, decidida, participada per tots els convocants adults. Si perd aquest esperit inicial està perduda com una fulla que pot ser encara verda i ja tenir sec el peduncle {PRÀCTICA}.
55.- El 5è tipus de comunitat troncal, pactat per comunitats quartes comarcals en règim federal d’igualtat, és l’agrupació gerencial que per la seva grandària permet la diversificació de serveis sectorials: seguretat, obres públiques, agricultura, ramaderia, mineria i pesca, comunicacions, finances, indústria, justícia, comerç, cultura, etc. Històricament se n’ha dit regió, província, departament, vegueria.
52.- Si el 1r. tipus de comunitat troncal és la llar domèstica, el 2n. és el grup de veïnatge, pactat per comunitats primeres de convivència en règim federal d’igualtat. Antigament, horda, clan i, en la nostra tradició, barri rural o urbà, si les comunitats són sedentàries. Avui, per raó d’interessos barroers socioeconòmics, el barri està rebregat amb exilis i al·luvions constants d’emigrants. Països sencers nous s’han format així. També avui, convivències i veïnatges són malmesos des d’instàncies oficials o econòmiques superiors. Cal protegir-se’n. Si fugim endavant o ens enfilem més amunt sense resoldre bé aquest nivell ens enganyem i enganyem. En la seva defensa sovint sorgeixen les associacions de veïns, tant o més importants que els sindicats, però no tan protegides jurídicament.
| Ja és a la venda el número 145 |
 |
 |
Subscriu-te a la Newsletter del Penedès Econòmic
i rebràs totes les notícies en un sol correu