De ben petit i a casa, Lluís M. Xirinacs rumiava i feia fitxers amb l’idea de tenir-ho tot ordenat de dalt a baix per ordre lògic, tot cercant l’impossible: la relació de tot amb tot, cosa que no obtenia amb l’ordre alfabètic de les enciclopèdies. A quaranta anys, home políticament fet, escriu el llibre SUBJECTE. Meditació delirant a prop d’una font dita “FONT DE VERA PAU”, on diu: “Sóc subjecte, però no estic subjecte; estic sotmès, però no sóc un home sotmès. Estic pres, però sóc lliure”. Defineix l’home com Algú, en quant és, no una simple cosa, qui desplega i evoluciona les relacions intra i inter-individuals cap a la vera pau.