98.- Les tradicions sagrades, els sistemes i cosmovisions filosòfics i, més aplicadament, el dret racional d’una comunitat són signes objectius de la maduració comunitària. Els sacerdots, els intel·lectuals i els juristes són la seva glòria, la seva autoritat ideal. Hem de defensar llur independència. I, en especial, la radical independència de la justícia respecte a l’Estat i la seva accessibilitat gratuïta per a tothom {IDEICA}.
94.- La comunitat és sincerament humil. Sap morir a si mateixa si la realitat conjunta així li ho demana. Fins i tot: “estimaràs la comunitat enemiga teva”. Sap fondre’s i perdre’s en el mar de l’ecumenisme còsmic, de la fraternitat transcendent. Potser “convé que un poble mori per la salvació dels pobles”. L’internacionalisme comunitari! {NOÜMEN}.
90.- Hi ha una lamentable creença: el comú és una olla de grills, ningú no s’entén amb ningú, sempre hi haurà corrupció, no t’emboliquis en política, tu mira per tu, etc. Una comunitat que no arrenca d’una profunda actitud d’amor mutu mai no prosperarà. La guerra total i absoluta és el retorn a la barbàrie. L’amor és l’aire que cal a la comunitat per a respirar. No cal esmentar-lo contínuament, si cal alimentar-lo amb obres i de veritat. No cal endolcir superficialment la comunicació. Pot ser tan dura i espontània com calgui. Però l’amor, que ha de ser latent, implícit, ha de ser sempre retrobable i renaixent com a la darrera reraguarda de la comunitat. Amor, compassió, perdó, indult, amnistia. L’odi destrueix. La indiferència refreda {PRÀCTICA}.
86.- Aquesta estructura anirà esdevenint cada cop més cibernètica. Fundada en un cos legal, en perfeccionament perpetu, basat en una Constitució o Estatut, de mínims, contractat, sense ingerències externes, ben assumit per totes les parts components de la comunitat. Aquesta llei fonamental és sempre oberta i corregible de comú acord {METAFÍSICA}.
87.- El conjunt d’una societat complexa és governat per un organisme executiu tècnic, racional, professionalitzat, sense intencions polítiques, que resten recollides en l’esperit de les lleis que va aprovant el legislatiu. El govern només té, com a màxim, per aquest ordre descendent, un primer ministre, un responsable d’afers exteriors, un de política i administració interior i un responsable de l’economia conjunta (protecció i aplicació de la plusvàlua comunitària) amb dos secretaris, un d’economia exterior (vigilant de l’equilibri econòmic amb l’exterior) i un altre d’economia interior (que vigilarà l’equilibri econòmic interior). En total una escala de sis càrrecs. S’elegeix directament, no per via parlamentària, el càrrec inferior vacant. Hi ha ascensió automàtica cada quatre anys o en el cas que sigui vacant un càrrec superior. Aquest sistema funciona com escola de governants... fins a la presidència. Cap càrrec dura més de quatre anys {SIGNIFICAT}.
80.- Si un tronc és viu i ferm transmet vida i robustesa. Una comunitat naixent és feble i li cal una estructura mínima, precisa, concreta, un compromís, si no etern, ben ferm, una conjura inicial com la Lliga Perpètua pactada pels primers cantons suïssos confederats al 1273... o com qualsevol parell d’enamorats es jura amor etern {PRÀCTICA}.
75.- La societat civil viu i participa desperta, informada, reflexiva, decidida, vital, a cada moment, en un mercat qualitatiu transparent, on la informació i la teleinformació no directament utilitària és socialitzada (fora de mercat mètric) i protegida, en els seus aspectes de privacitat, per la justícia. Vetlla la demanda que ella mateixa fa. No es deixa entabanar per adquisicions de qualitat dubtosa, ni es deixa guiar per enganys publicitaris de l’oferta {ART }.