Les “Cent passes d’una via d’humanitat” de Lluís Maria Xirinacs. 2. L’humà és valent.

    20.- He de recuperar aquell saber viure el present de la meva infància. Aquell ara i res més, sense responsabilitats de passat i desigs de futur. Aquell esdevenir caòtic, fecund, precís que de grans no sabem viure.

    21.- Sé viure l’experiència de cada moment, puc experimentar al marge d’idees, finalitats, egoismes, possessivitats, rigideses, fantasies, passions, comoditats, deixadeses, mandreries, simplificacions, abstraccions.

    22.- Visc intima i intensament, el meu món experimental, com una vocació i m’hi lliuro feliç com una vacació. El pateixo i realitzo amb esperit, amb valor davant del caos encisador de la comunitat contradictòria dels meus sentiments.

    23.- Un món experimental limitat per les necessitats. Exigent, cantellut, econòmic, en lluita competitiva per l’existència i on tot costa diners. On fantasies, desigs, lògiques i conveniències romanen més enllà.

    24.- Visc cada experiència on jo concentro la meva intencionalitat com un acte admirable, inquietant, diferent, perillós, singular, únic, complet en si mateix, que suplanta i destrueix l’anterior. Descarto un present que només capta la superfície de la realitat, m’interessa més el que té present allò que tossudament encara no ha passat del passat i allò que anticipadament ja ha advingut de l’avenir.

    25.- Cada intenció meva és per a mi una meravella, alimenta el meu art de viure, novetat que esclata davant meu, que desvetlla o nodreix els meus somnis, i estimula la meva força creadora. No accepto res mecànicament. Tot ho rumio, ho paeixo, ho recreo.

    26.- I alhora té una dinàmica i unes exigències pròpies, independents de mi, que se m’imposen, de les quals en tinc adequada ciència, que intento racionalitzar i transformar.

    27.- Exercito i esmolo el meu sentit analític, discerneixo, dissecciono, respecto les diferències per poder degustar, aprofitar i jugar amb la riquesa dels matisos de cada moment…

    28.- ...segons el meu gust, fantasia, alguna il·luminació innovadora imaginada, segons aquell principi que diu que tot es transforma.

    29.- ...segons allò que m’és necessari, raonable, prudent i lògic, tot comptant amb supòsits funcionals de resultats previsibles, segons aquell principi que diu que allò que és, és.

     

    Ja és a la venda el número 134

     

    Subscripció newsletter Penedès Econòmic

    Subscriu-te a la Newsletter del Penedès Econòmic
    i rebràs totes les notícies en un sol correu