No fa pas molt vaig saber l’origen occità de la paraula polit (oposada a rude). No em va costar de connectar-ho amb el net i polit, mantra amb que la nostra àvia Pepita, filla de Vilobí, ens acostumava a examinar, amorosament, sobre allò que fèiem era net i polit, és a dir, si era prou correcte, polit, polític, presentable i exportable de cara a la galeria i de cara a món.
Poc després trobo Polidesa en el Globàlium de Xirinacs. Diu que Polidesa no és una paraula, que és un fet, que té a veure amb el que fem i no amb el que diem o el que pensem. Els jueus bíblics deien que saviesa no és pensar el bé ans fer-lo. Polidesa és habilitat, rigor tècnic, ben fer, tenir a mà, manualitat, manufactura, pulcritud, mirament, consideració, cortesia, cosmètica, maquillatge i fatxenda. De fet, en francès s’usa politesse o tres poli com a bona educació, cortesia, finesa.
Fer-ho polit és polir, refinar, acabar amb tot detall i perfecció possible una cosa, un text, una obra d’art, donar-hi la darrera mà, netejar, o eixarcolar un camp. De polit en deriven polimentar, expoli, interpolar, polissó. Involucra netedat, pulcritud, bellesa. Demana habilitat, rigor tècnic i ben fer si volem arribar a obtenir una obra ben feta. Si ho tenim per mà i ho fem amb bona mà diran que som uns manetes.
La polidesa lliga totes les qüestions vivencials i existencials d’aquest món. Polidesa subjectiva és la comunitat i objectiva és l’economia, que tenen en comú el fet de no deixar serrells, ni detalls a l’aire en vista a l’assoliment de la plenitud de cara a món. La polidesa comunitària inclou els factors humans de producció de béns i serveis privats (treball, capital, empresa i invent) i els públics (plusvàlua comunitària). La polidesa econòmica conté els factors materials de producció de béns i serveis privats (primeres matèries i energies, béns i serveis de producció i de consum), i públics com béns i serveis comunitaris (renda bàsica, serveis socials, públics, polítics, culturals, etc.). També cal considerar els temes de competitivitat o cooperació, publicitat i consum responsable, producció eficient, separació i relació entre àmbit utilitari/econòmic i humanitari/comunitari. De fet, ens agrada si es fa ben net i polit.