Notem raresa davant d’una nova situació que descartem si ens fa por o ens hi posem si ens fascina, atrau i ens desvetlla la imaginació. La raresa és anomalia, anormalitat, irregularitat, l’infreqüent, sorpresa, barbaritat, excentricitat, marginalitat, extravagància. L’indeterminat, no convingut, no descobert o no estudiat. De fet, és allò que pot ser determinat, convingut, descobert o estudiat, d’acord al Model Globalium.
Les rareses són esborranys mentals sempre oberts i sotmesos a esmenes continuades, mentre que les convencions són patrons mentals fixats. Les convencions ens convenen per viure i actuar. Però també ens convé tenir plasticitat en l’estructura mental per adaptar-nos a la realitat canviant. Allò que ens semblen obligacions indefugibles, imposades per l’estructura de la realitat (tal precepte és de dret natural), pot estar sotmès a un procés de rarificació (això és injust!, Així, no) per exigències de la subjectivitat lliure.
Veiem la raresa a través de la nostra lliure visió caòtica de la realitat que pot o no pot correspondre a un caos real. A més d’emprar la llibertat, cal que exercitem la nostra responsabilitat i tractem l’altre com correspongui, com rar o com necessari. Els límits entre la normalitat i l’anormalitat són difícils d’establir. Cal llibertat i responsabilitat, però també discerniment i perspicàcia. Ni els dominats ni els dominadors acostumen a jutjar bé quan la raresa és boja i quan és obligada.
L’Astúcia fa que passin coses rares. Trampes, enganys, fal·làcies, estratègies. No es veu la trampa, no passa allò que sembla que passa, l’esdeveniment és buit de contingut. La suggestió pensar o fer com si ni cura ni forma; és només un pal·liatiu provisional, que ens distreu del mal concret. Ens pot fer creure que estem curats, que podem ser rics o que som els millors del món. La nostra ment ha ordenat una pressió sobre la realitat però, acabada la pressió formal, fantasmal les aigües concretes tornen a la seva llera anterior o has de menester una suggestió més intensa per mantenir-les a ratlla.
De vegades ens convé repensar algunes convencions socials, allò que fem per pura inèrcia o pel que diran. De la raresa, ben orientada, en pot sortir una bonanova normalitat.