La primera especialització històrica de què tenim esment, succeí davant el primer avís de la naturalesa quan escassejava la recol·lecció de fruits, la cacera i la pesca. Dintre de l’horda, farà uns cent mil anys, s’instituïren petits grups de captura especialitzats. Un grup caçava el cérvol. Un altre captava mel. Un altre s’especialitzava en els cocos o plàtans de les altíssimes palmeres. I un darrer en la pesca de l’astuta truita de riu. Aquests clubs especialitzats de cacera, pesca o recol·lecció, es coneixen amb el nom de tòtems. Els arqueòlegs pensaven que eren unes misterioses societats secretes envoltades de críptics ritus iniciàtics, les totemitzacions.

Després s’ha vist que l’essència dels tòtems és la producció especialitzada, amb invents de tècniques originals per a més eficàcia. I tot això, progressivament envoltat de cultures i tradicions artístiques i sacrals molt expressives. Certes penyes de caçadors o pescadors s’assemblen bastant a aquells primitius tòtems: Els Cérvols, Les Àguiles, Els Bisons, Les Abelles, amb els seus tabús rituals.
La intel·ligència humana inventa l’especialització dintre del conjunt de l’horda per defugir l’escassetat incipient. Així es torna a produir excedent.

La captura especialitzada fa néixer la propietat privada en el si de la propietat comunitària. No era individualista, era de grup, era de tòtem. Cada tòtem restava amo de la seva captura especialitzada, sobretot quan els tòtems s’han allunyat molt de la base de l’horda i no poden tornar durant mesos. Cada tòtem adquireix una personalitat dins de l’horda que el duu inexorablement cap a la propietat. 
És fals i simplista negar la propietat privada. Tota persona individual o col·lectiva que no té propietat privada és com una ànima sense cos. A la llarga serà víctima de despersonalització. És cert que hi ha una idolatria de la propietat, com si fóssim allò que tenim. No som cos. Tenim cos. No som les nostres propietats però tenim propietats.

Tot això sempre és dintre del conjunt de la comunitat d’horda i de la propietat conjunta: tant l’especialització creativa com l’especialització consumptiva. Varietat i riquesa dins de la unitat i l’harmonia.