L’home natural existeix des de fa quatre mil anys per més que hi ha qui en nega l’existència. Els homes d’empresa han destrossat la naturalesa humana amb llur ferotge ritme de producció i molta gent d’esquerra pensen que ja no existeix la naturalesa, que tot està pertorbat per la història artificial de l’home.
I és cert que no trobaríem cap home considerat com el salvatge pur. Això féu que el pensament marxista, equivocadament a judici de Lluís M. Xirinacs, posés com a única i base i motor de la història humana l’economia. Marx en deia la infraestructura econòmica. Jo, que venia de la ciutat, creia innocentment en la naturalesa pura; ells, que vivien al camp, pensaven rigorosament en termes d’explotació econòmica.

Però si la naturalesa pura ja gairebé no existeix, és equivocat deduir que la naturalesa no existeix. Equivocació greu. La terra, l’aire, l’aigua, la calor i el fred, els volcans i els terratrèmols, les ventades, les glaçades, les nevades, els aiguats, els animals, les plantes existeixen. La nostra gana, la nostra set, la nostra circulació sanguínia, la respiració, els músculs, la pell, les nostres necessitats, els sentits, l’herència, la gestació, la lactància, l’aprenentatge, els sentiments, les intuïcions... existeixen.
L’home natural i la naturalesa no humana existeixen, ofereixen dura resistència a l’explotació artificial de l’home i col·laboren poderosíssimament amb l’home en les seves tasques econòmiques productores.
Hi ha una cultura que deriva de la naturalesa: la que respecta la naturalesa, a la cultura bàsica dels drets humans, dels drets nacionals, de l’art, dels sentiments, de la llengua materna, dels costums populars, de l’esperit. Una altra cultura deriva de l’economia: la referent a la ciència, a la tècnica, a la política, a la sociologia, al dret, a les religions sociològiques. Aquesta segona cultura acceptaria millor el nom de civilització (civitas, ciutat).
Siguis de dretes o d’esquerres, hauràs de defensar els drets de la naturalesa, el dret a la vida i a la mort, els drets humans individuals i col·lectius, els drets de barri, municipi, comarca, nació, l’art, l’esperit, els sentiments, la llengua, els costums. Siguis del color que siguis.