La gent pren església per temple, quan església ve de convocar a efectes sagrats. Quan Pau predicà l’Església de Jesús a Grècia, l’entengueren fàcilment perquè feia molts segles que Grècia estava organitzada en esglésies.
L’origen de la institució eclesial és sorprenent. Sembla que fa uns 60.000 anys, la humanitat enceta la institucionalització de societats artificials de finalitat abstracta en el terreny sagrat: l’església. És sorprenent que els arqueòlegs estiguin d’acord a afirmar que l’església precedeix uns 55.000 anys a la religió.
Els etnòlegs, estudiosos de les comunitats humanes primitives actuals ens expliquen aquest enigma; Els tòtems, clubs de cacera especialitzats, s’han allunyat molt de la seu base de l’horda, on hi resten vells i infants. Els adults s’han endut les dones. S’enyoren i de tant en tant fan una trobada nacional, una festa solemne, on esclata la joia del retrobament. És una experiència mística col·lectiva. Aquesta humanitat primitiva constituïa unes nacions en forma d’horda que no estaven trencades en classes antagòniques d’opressors i oprimits. El distanciament físic, necessari per a la recerca dels mitjans de subsistència, era exorcitzat amb el sagrament de l’església, l’ànima comuna de la nació.
L’home practica la religió quan se sent abandonat, disharmònic, trencat i oposat a ell mateix i a l’univers. Totes les crides a la unió dels homes, sigui la fraternitat predicada per Jesús, sigui el crit “proletaris del món, uniu-vos” de Marx, són noves esglésies.
De la societat artificial, abstracta i sagrada que és l’església, en sortiran societats de l’oci, professionals, gremials, sindicals, confessions religioses, partits polítics, etc., basades en motius culturals, socials, espirituals, econòmics.
Aquesta primera societat lliure de l’església, ha pres mil noms al llarg de la història. Els jueus en diuen gahal (el call: barri jueu a Catalunya); els russos en diuen soviet; i en la nostra transició política: assemblees de barri, de municipi, d’universitat, de comerç, associacions de veïns, l’Assemblea de Catalunya... Plató deia: “La institució de l’església és massa important per abandonar-la en mans dels eclesiàstics”.
