Els llibres de text ens parlen d’història i de prehistòria humana. Els documents escrits determinaven l’inici de la història en cada lloc. Però l’arqueologia moderna ha desenvolupat tal quantitat de tècniques d’investigació de la realitat primitiva de l’home que el criteri de l’escriptura ha estat abandonat.
El pensament marxista a finals del segle XIX distingeix la història natural i la història humana. Mentre l’home vivia de la recol·lecció dels productes espontanis de la naturalesa, no era considerat pròpiament com a home: era un home animal i la seva història constituïa l’últim capítol de la història animal. Quan l’home inventa l’agricultura, la ramaderia, la mineria, la metal·lúrgia i les artesanies diverses, quan l’home crea valors utilitaris que la natura no donaria espontàniament, aleshores comença la història del treball creatiu. Segons els marxistes aquesta història humana porta l’opressió de l’home per l’home i la consegüent lluita de classes per mantenir o expulsar-se l’opressió.
Lluís M. Xirinacs proposa a finals del segle XX anomenar història humana la totalitat del fet humà, des de l’aparició de l’espècie humana datada aproximadament fa quatre milions d’anys. La divideix en tres etapes.
1. Història humana natural o d’expansió biològica. Comença amb l’inici de l’home i dura i durarà. L’home biològic és un animal, si bé és espècie diferent amb característiques pròpies, que genera conductes pròpies de l’home i que, per tant, genera història pròpiament humana.
2. Història humana artificial o d’expansió econòmica. Comença amb l’inici de la producció de bens utilitaris, animals, plantes i minerals, convenientment adaptats a les necessitats de l’home. La primera fase pràcticament sense lluita de classes i la segona fase explota i agredeix la natura fins als nostres dies.
3. Història humana ecològica o de síntesi de les dues històries anteriors. Comença en els nostres temps amb tímids intents de superació de la lluita de classes i d’investigació d’una economia més respectuosa dels cicles i equilibris de la naturalesa. Tenim la sort, en el temps en què ens ha tocat viure, d’anar més enllà de la ingenuïtat primitiva i de l’economia ferotge cap a una expansió més harmònica de la humanitat.