Del genial Franz de Copenhaguen avui dia diríem que és un friqui. La seva marca, en canvi, ha perdurat en la parla col·loquial per qualificar “d’invent del TBO” qualsevol objecte més o menys estrafolari; sobretot quan es tracta d’un estri o artefacte que no serveix per a res. També el professor Bacterio va reblar el clau de l’imaginatiu més estrambòtic fins a posar en perill la integritat dels infactibles Mortadelo i Filemón.
Me casé con un enano, salerito, pa jartarme de reír
(...)
Pa jartarme de reír
Le puse la cama en alto
Olé salerito y olé
Le puse la cama en alto, salerito
Y no se podía subir
Per què els gossos s’orinen a la porta de les esglésies? Els gossos abans sempre anaven a missa, tant, que es pot dir que moltes persones no hi podien entrar, de tants gossos que hi havia. Els capellans els van privar l’entrada i van manar els sagristans que no els deixessin entrar. Aquesta decisió indignà els gossos, que van acordar anar a Roma a queixar-se al Papa. El Papa els va rebre molt bé i, escoltada la seva protesta, va donar la raó als capellans. Els gossos, indignats, van convertir en malícia i antipatia tot el que fins aleshores havia estat simpatia, i van decidir, sempre que passessin per davant d’una església, orinar-s’hi a la porta, i encara es pot dir que ho fan.
No acabo d’entendre la dualitat entre comarques i vegueries. Amb la recent inclusió del Lluçanès el mapa comarcal de Catalunya arriba a les 43 unitats. Temps enrere ja s’hi havia afegit el Moianès. La geografia política del país és una miríada de patis i partions; la qual cosa multiplica la despesa administrativa.
En què quedem? Quina és la unitat de referència, la vegueria o la comarca? Per què hi sumen més comarques si ens havien dit que en un futur proper serien les vegueries els àmbits de planificació i actuació? Això deixa en evidència quin és el parer dels nostres governants en relació amb la figura de les vegueries. Ens fan passar amb cançons.
Governar un territori suposa assumir compromisos i donar respostes adequades a les necessitats però també construir el futur a partir dels potencials i les oportunitats. Aquesta responsabilitat exigeix unes aptituds i un capteniment que són cars de veure.
No és fàcil que els equips de govern apleguin el coneixement que s’escau en tots i cadascun dels apartats del cartipàs; molt més encara si la majoria governant és de resultes d’un pacte entre diferents formacions. Cal tenir en compte que les primeres posicions de cada llista electoral solen ser ocupades per perfils més aviat polítics que no pas tècnics; conseqüentment, quan s’ajunten dos o més poms de dalt difícilment s’acaba de fer el ram.
La relació dels natalicis i les cigonyes ve de moltes generacions enrere. No era tant una faula com un recurs que de pares a fills es transmetia per explicar als menuts de la família la procedència dels recents nascuts; d’aquesta manera no calia entrar en detalls. Era la cigonya qui havia portat el nadó; potser de París. Vet aquí que sempre hem viscut enganyats, d’una manera o d’una altra.
Amb dades de 2021, dels vuit àmbits territorials de Catalunya només el Metropolità va registrar un decreixement demogràfic, amb una pèrdua de 8.627 residents. Per contra, l’àmbit del Penedès va ser el que més va créixer, amb un increment de 5.964 residents.
| Ja és a la venda el número 152 |
 |
 |
Subscriu-te a la Newsletter del Penedès Econòmic
i rebràs totes les notícies en un sol correu