Isidre Also Torrents

    Carta a una amant

    Estimada Desi,
    L’oceà que ens separa i la llunyania del temps no deixen d’omplir l’enyorança d’uns moments en els què ens cobejàvem, com si ens poguéssim estimar en la perennitat i sense que res esmorteís les passions més generoses, entre el foc dels llavis i la comissió dels desitjos.
    Al Llibre de les Meravelles Marco Polo descrivia els mons i la seva gent. En el meu anar i venir per les geografies més homèriques també els camins em porten a indrets sense horitzó i em trobo amb consemblants cofois de viure-hi; com si no hi hagués cap univers més enllà del tros.

    Intramurs, la complaença d’ells mateixos i el gaudi de no ambicionar res fan de la gentilitat una orquestració d’ànimes sense anhels i sense pressa; només amb la vanitat com a metralla no fungible. Aquí ningú més no està de pas i tothom se n’està del tot.  
    El teu record, Desi, i la nostàlgia dels anys que hem vist morir em desperten sovint d’un tedi esdrúixol, sense més esquer que el batec anònim i l’alè espontani, desganats. Trobo a faltar la fruïció de pensar que l’endemà tot serà millor i serem capaços d’avançar en un mateix rumb.
    Potser quan llegeixis aquesta carta tot haurà canviat i, com en un conte de sortilegis i encanteris, els paisatges de vinya i els turons balconers al mar retrobaran els seus punts de fuga, i res no serà balder.  
    Potser els propers mesos, estimada Desi, podré escriure de nou per dir-te que t’enyoro com mai i que no deixaré d’acaronar el teu record. I potser t’explicaré que tot és diferent de com era abans i que els desmais melindrosos de la rodalia s’hauran trucat en esmes i esmerços. 
    Potser llavors, quan em llegeixis i en cada paràgraf sigui capaç de fer-te somriure, endevinaràs una eclosió d’oportunitats, com la millor de les veremes, com una collita de delers en un camp de roselles. Tot i lluny, entendràs que els efectes narcòtics i el vagareig indolent d’aquesta terra de rostolls s’hauran esvaït i hauran foragitat els malsons, els mals de sempre.
    I llavors sí, potser voldràs tornar amb mi, entre llençols onírics.
    No deixo d’esperar-te.
    Andreu

    Benvolguts lectors del Penedès Econòmic
    Si sou xafarders i heu gosat tafanejar la carta que l’Andreu ha escrit a la seva Desi, no us en esteu de posar-hi el context que vulgueu. Podeu imaginar un escenari entre molts altres i fins i tot sospitar qualsevol intent de provocació en aquelles lletres exasperants, i també esperançades, d’un nouvingut penedesenc i alhora un Romeu resignat.
    Per bé que la naturalesa d’aquest mitjà que esteu llegint no s’avé amb el gènere epistolar, no tot han de ser percentatges i Excels. Altes o baixes, les passions també omplen els pentagrames de l’economia d’un país. La ciutadania es conjuga en subjuntiu, de la mateixa manera que els governs són imperatius i el progrés es declina en mode condicional.
    Alguna vegada us hauré parlat d’un pensament que relaciona la competitivitat d’un territori amb l’amor. No és meu. Ho raonava Richard Florida en Les ciutats creatives. Aquells indrets que, per qüestions ambientals, forces tel·lúriques o qui sap quins motius, afavoreixen l’enamorament i propicien l’idil·li entre les persones tenen major atractivitat per als inversors i els promotors de negoci.
    Farts d’explicar la llista de factors que condicionen favorablement o no l’atracció de noves empreses a les nostres comarques, resulta que no hem tingut en compte que, a més de la connectivitat, la mobilitat, la proximitat, la disponibilitat i moltes paraules acabades en “tat”, esdevé proverbial el fet d’enamorar i que el personal s’enamori.
    No és estrany que en la creació d’algunes societats mercantils hi trobeu una història d’amor i que tot just el romanticisme fos el germen o la primera pedra del negoci. Segur que us ve algun exemple al cap; molt més en aquest feu de nissagues. 
    Així com ja s’inclouen els intangibles en els balanços financers, també les imputacions emocionals i la sentimentalitat s’haurien de tenir en compte en l’inventari dels avantatges competitius d’un territori. Per començar, hauríem d’escampar majors dosis d’encís i mostrar ganes d’agradar si volem que el nostre sigui un districte més atractiu.

    Ja és a la venda el número 141

     

    Subscripció newsletter Penedès Econòmic

    Subscriu-te a la Newsletter del Penedès Econòmic
    i rebràs totes les notícies en un sol correu