Isidre Also Torrents

    Penedès, municipi i empresa

    Governar un territori suposa assumir compromisos i donar respostes adequades a les necessitats però també construir el futur a partir dels potencials i les oportunitats. Aquesta responsabilitat exigeix unes aptituds i un capteniment que són cars de veure.
    No és fàcil que els equips de govern apleguin el coneixement que s’escau en tots i cadascun dels apartats del cartipàs; molt més encara si la majoria governant és de resultes d’un pacte entre diferents formacions. Cal tenir en compte que les primeres posicions de cada llista electoral solen ser ocupades per perfils més aviat polítics que no pas tècnics; conseqüentment, quan s’ajunten dos o més poms de dalt difícilment s’acaba de fer el ram. 

    Ja fa uns quants anys que ho diem. Les regidories de promoció econòmica solen ser les escadusseres dels organigrames municipals. Poques vegades els responsables polítics d’aquests departaments tenen la competència deguda o, si més no, el coneixement del marc econòmic i les realitats empresarials del seu poble. Elles i ells, què en saben!
    A un mes de les eleccions municipals i abans d’un nou quadrienni de mandat és oportú fer un repàs a les assignatures que haurien d’afrontar les àrees socials i econòmiques de les administracions locals del Penedès.
    Els reptes majúsculs tenen a veure amb la sostenibilitat social i ambiental; com també gestionar els creixements residencials i respondre al fenomen de l’envelliment de la població. Els indicadors demogràfics ens alerten d’uns onatges i uns dèficits que cal posar a l’agenda de prioritats.
    A banda, les equacions a resoldre es troben en el quadern dels subministraments energètics i l’abastament d’aigua; així com la mobilitat interna i la que ens hauria de connectar amb la resta del país. Bona part d’aquestes incògnites són derivades del mateix creixement residencial i una major demanda de serveis.
    Reptes, equacions i... exigències; com ara la retenció i l’atracció d’activitat econòmica a partir d’una major competitivitat del municipi i la rodalia, com a base d’una millora en l’ocupabilitat i com a estímul d’una economia altament contributiva.
    Tot això demana estratègia, que és parenta de la planificació. Convé posar objectius, directrius a implementar i terminis d’execució. També calen els components tàctics, com ho poden ser la concertació entre les administracions i la cooperació público-privada. 
    No podem badar davant l’obvietat que la perifèria sud de la regió metropolitana està en auge. Estem de moda! A hores d’ara importants grups d’inversors fan prospecció d’espais al Penedès i al Garraf amb la intenció d’enclavar iniciatives sobretot orientades a dos vectors que, tot i la seva disparitat, tenen uns punts d’intersecció més que evidents: l’economia del coneixement i l’economia de l’envelliment. 
    L’economia taronja i l’economia sènior, l’una i l’altra, són probablement les palanques que farien d’aquest territori una referència en l’entorn euromediterrani; això sí, de la mà dels sectors alimentari i turístic, tots dos de gran bagatge i encara amb molt camí per recórrer.

    Diferent és l’atracció del Baix Penedès, que, sense adonar-se’n, està omplint els polígons amb activitats de logística contributiva; la qual cosa no és cap oxímoron. En el cas d’aquesta comarca, les mancances no són la disponibilitat de sòl industrial sinó els perfils professionals d’una certa qualificació, aspecte que no acaben de pal·liar els onatges de nous residents que hi arriben a balquena.
    Els tres paràgrafs anteriors són apunts a presentar en un concurs de pintura ràpida, amb el cavallet a peu de carrer i sense mirar gaire lluny. Són situacions que tenim a tocar i, per contra, són quadres que s’han de gestionar amb la vista posada en l’horitzó. Ho hauran de manegar les regidores i els regidors que repetiran càrrec o que aterraran per primera vegada; tant se val, siguin quines siguin les sigles.
    Ja són uns quants quadriennis els que hem vist passar, a vegades des del galliner i a voltes des de la platea. Per l’escenari han desfilat persones de bé, que han fet el que han pogut o només allò que els han deixat fer; alguns, sense major ambició que la pútida vanitat i l’afany de notorietat; d’altres, amb la impotència de veure’s superats pel dia a dia i no prosperar en el seu particular Monopoly.
    De nou, quedo expectant davant del trinomi Penedès, municipi i empresa. La meva inconfessa ingenuïtat es renova per estar amatent a coses noves. Potser sí, aquesta vegada?

    Ja és a la venda el número 139

     

    Subscripció newsletter Penedès Econòmic

    Subscriu-te a la Newsletter del Penedès Econòmic
    i rebràs totes les notícies en un sol correu