Isidre Also Torrents

    En les dues primeres dècades del segle XXI la població del Garraf ha crescut un 42,61%. A Sant Pere de Ribes l’augment demogràfic ha estat del 35,84% mentre que a Sitges el creixement ha estat del 45,26%.

    El 2020 la comarca del Garraf era compartida per 152.801 residents. Entre 2001 i 2020 s’ha enregistrat un increment de població de 45.654 persones, que suposa una alteració ascendent del 42,61%, en només 20 anys.
    L’augment més accentuat es va produir a principis d’aquesta centúria, de manera que en la proppassada dècada, en plena recessió, la demografia es va inflar moderadament, un 5,47%, i, encara menys, entre 2019 i 2020 la població del Garraf només va créixer un 1,27%.

    Hem acceptat que Sitges, Sant Pere de Ribes i, en general, la comarca del Garraf han assolit un caire residencial. No tenim prou en compte, però, que això té conseqüències en la mobilitat, sobretot a l’hora d’anar a treballar o estudiar

    Vet aquí un concepte encara desconegut del què en sentirem a parlar cada vegada més. L’anomenada taxa d’autocontenció expressa la població ocupada que resideix i treballa en una demarcació respecte el total de població ocupada de la mateixa demarcació. És a dir: quantes persones ocupades treballen en el mateix territori o, per contra, quantes altres han de desplaçar-se a d’altres municipis o comarques de manera regular per motius de feina. 

    L’índex d’autocontenció ens diu la capacitat d’absorbir la força de treball que es concentra en la demarcació. Com més gran sigui l’índex més contenció laboral hi haurà a la demarcació respecte a la població ocupada que hi resideix.

    El 8 de maig es tancarà el procés electoral convocat per renovar les cambres de comerç. Poques setmanes abans la confusió era màxima pel que fa al sistema de vot electrònic. A hores d’ara tampoc no està gaire més clar. Heus aquí que les eleccions són tardanes en el calendari i, per contra, sembla que venen precipitades en les formes; poc tempestives, potser.

    Quin és el paper de les cambres de comerç i fins a quin punt representen l’empresariat. Per a què serveixen les cambres de comerç i quina és la seva finalitat. Com està organitzada i com es finança la institució cameral. Quins són els mecanismes d’actuació. Què se’n pot esperar de les cambres i com poden ajudar les empreses. Hi ha molts interrogants i poques certeses. Es troba a faltar una certa didàctica. Les noves generacions de directius i directives no saben de què estem parlant. Els més granadets tampoc no ho sabrien explicar.

    Al Gran Penedès hem creat més llocs de treball (+3%) però no ha crescut el cens d’activitats empresarials (0%). En el global de la demarcació, la taxa d’atur (13,51%) està gairebé 2 punts per damunt de la mitjana catalana (11,75%)

    La FEGP acaba de publicar l’Informe de Conjuntura Econòmica per a les comarques del Garraf, l’Alt Penedès i el Baix Penedès. L’estudi es basa en dades del 2n semestre de 2018 i del tancament de l’exercici, a 31 de desembre.
    Cal recordar que l’Informe té un històric ininterromput de 14 anys i que la seva periodicitat és semestral. Aquesta que s’ha presentat ara és la 44a edició i rep el suport de la Diputació de Barcelona, a través de NODE Garraf, el patrocini de CaixaBank i l’aportació de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, com també la col·laboració de l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès.

    La senyoreta Primavera
    la sang ens altera
    quan l’hivern deixa al darrera
    i l’amor ja no té espera.

    El darrer quadrimestre de 2018 la indústria va reduir una o dues marxes i va temperar la velocitat de creuer. Per primera vegada en els darrers 10 anys, el volum de comandes en tots els segments del sector secundari va caure. Com a conseqüència immediata va minorar la contractació laboral i les companyies que venien oferint ocupació més estable van entrar en una mena de replà, que a hores d’ara encara no sabem si és el preàmbul d’una davallada o només un descans transitori abans de remuntar.

    L’Ajuntament de La Bisbal del Penedès, la Fundació Santa Teresa del Vendrell i la Federació Empresarial del Gran Penedès comanden una iniciativa força innovadora en el terreny de la integració laboral de persones amb dificultats.

    Amb el segell Integra’ls -del tot, explícit- s’ha dissenyat una proposta a tres bandes que es focalitza en un determinat camp d’implementació: els polígons de Les Planes i Les Planes Baixes, al terme de La Bisbal, a tocar de l’Albornar, en el feu de Santa Oliva, com també amb el veïnatge de Banyeres del Penedès i el complex futurible de l’anomenat Logis Penedès.

    Ja és a la venda el número 141

     

    Subscripció newsletter Penedès Econòmic

    Subscriu-te a la Newsletter del Penedès Econòmic
    i rebràs totes les notícies en un sol correu