Al Gran Penedès hem creat més llocs de treball (+3%) però no ha crescut el cens d’activitats empresarials (0%). En el global de la demarcació, la taxa d’atur (13,51%) està gairebé 2 punts per damunt de la mitjana catalana (11,75%)
La FEGP acaba de publicar l’Informe de Conjuntura Econòmica per a les comarques del Garraf, l’Alt Penedès i el Baix Penedès. L’estudi es basa en dades del 2n semestre de 2018 i del tancament de l’exercici, a 31 de desembre.
Cal recordar que l’Informe té un històric ininterromput de 14 anys i que la seva periodicitat és semestral. Aquesta que s’ha presentat ara és la 44a edició i rep el suport de la Diputació de Barcelona, a través de NODE Garraf, el patrocini de CaixaBank i l’aportació de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, com també la col·laboració de l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès.
L’econografia del Gran Penedès és desigual de mena i costa trobar un patró que equalitzi els comportaments dels mosaics empresarials de les tres comarques; perquè són molt diferents. Sí que hi ha moltes transitives internes en l’econosistema del Gran Penedès i es generen interrelacions comercials i negocis entrelligats però els marcs estadístics són força dissemblants.
Sobretot les dues comarques costaneres tenen condicions comunes -abocades als serveis als consumidors finals- però ben desiguals en relació amb l’Alt Penedès, en la què l’activitat industrial més desenvolupada resulta coadjuvant d’una economia més temperada.
En el darrer Informe FEGP de Conjuntura Econòmica s’observa que en la comparativa interanual -a 31 de desembre- en el conjunt de les tres comarques del Gran Penedès va créixer un 3% el nombre de llocs de treball (ara són 99.246) mentre que s’ha estancat (0%) el nombre de centres de cotització (encara són 10.052). A banda, això suposa que la ràtio llocs de treball / centres de cotització ara està molt a prop de 10 (mitjana de treballadors per empresa).
En el mateix contrast interanual, l’atur registrat s’ha reduït en un 6,4%. Així i tot, la taxa d’atur és del 13,51% (la mitjana catalana està en 11,75%). A la mateixa demarcació granpenedesenca caldria crear 21.562 llocs de treball per cobrir la suposada demanda d’ocupació per part dels residents. Això situa la taxa d’excedent laboral en un 21,72%.
Tot just la taxa d’excedent laboral s’ha revelat en aquest darrer Informe FEGP com un indicador que fins ara passava de puntetes i que, en canvi, és el reflex més precís del marc socio-laboral de cada territori i de cada sector d’activitat. Ja en fèiem referència en aquesta mateixa secció del Penedès Econòmic, en l’edició anterior.
Ara, amb més dades i més recents, és aquest factor estadístic el que ens explica millor que cap altre les diferències entre les tres comarques que composen la nostra demarcació: la taxa d’excedent laboral a l’Alt Penedès és del 13,7%; al Garraf, del 23,3%, i al Baix Penedès, del 32,3%. La mitjana (21,72%) desvirtua les tres realitats i les pondera com una unitat que no podria ser més heterogènia.
Però si aquest mateix indicador l’apliquem als sectors d’activitat descobrirem en quins sectors hi ha més excedent laboral (persones disposades a treballar) i en quins altres és més exigu. Per tant, vet aquí que tenim una pista clamorosa a l’hora de prioritzar la tipologia de cicles formatius en l’àmbit de la formació professional i les accions formatives de rang ocupacional a les nostres comarques.
Per exemple, la qualitat de vida del conjunt de la demarcació -que això sí que ho tenen en comú les tres comarques- estimula les activitats del sector sociosanitari, clarament a l’alça. Conseqüentment, també creix la demanda de perfils adients i de retruc es redueix als mínims la taxa d’excedent laboral pròpia del sector. En canvi, ens falta una major oferta d’estudis de capacitació orientats a establiments sanitaris i residencials.
Per contra es prioritzen estudis de formació professional i ocupacional en segments en els què es constata una taxa molt elevada d’excedent laboral. Sorprenent.
I així, com si res.
