“Ningú no és tan vell que no cregui poder viure un any més”. Aquesta sentència és de Ciceró, extreta del seu De Senectute.
En les dues darreres dècades, les mateixes que portem d’aquesta centúria, a Catalunya l’esperança de vida en néixer ha passat dels 79,6 anys (2000) als 84 anys (2020). Més que geomètrica, la progressió és atòmica. Per cert, la nostra longevitat estimativa supera amb gairebé 3 anys la mitjana de la Unió Europea.
En aquest i altres mitjans de la rodalia es prodiguen les reflexions sobre el veïnatge i la interrelació entre l’Alt Penedès i el Garraf; d’allò que hauria de ser i no és i d’allò que és i no hauria de ser. I així la sonsònia de sempre.
En un periòdic de l’anomenada premsa salmó, com ho és el nostre Penedès Econòmic, hauríem de posar la dièresi en els avantatges competitius que ens aportarien la cooperació i la reciprocitat entre les dues comarques.
Tot apunta a millor. Després de la tempesta arriba la serenor. Ara toca la remuntada. Els oracles estadístics profetitzen un lustre molt favorable per a la nostra economia. El primer quart d’aquest segle l’acabarem en positiu. No vulguem posar-hi peròs ni condicionants.
L’IDESCAT ens demostra que el mercat de treball s’està reactivant, les dades de producció industrial i serveis creixen i la confiança empresarial està a l’alça. Les perspectives dels sectors del comerç i el turisme són bones i no es pot dissimular una eufòria incipient.
Aquest context prometedor l’afavoreix una situació sanitària aparentment controlada i, tant o més, unes ganes animoses d’avançar i sortir del pou en què ens hem trobat els darrers quinze mesos. Més enllà de treure’ns la mascareta, ens volem espolsar els malsons i, més que una foguera d’encenalls, els solstici ens anima a invocar foc nou.
En el procés participatiu del Pla Estratègic d’Activitat Econòmica del Garraf, que es presentarà aquests dies, prop de dues-centes persones han expressat el seu parer en relació amb les oportunitats i els reptes que ha d’assumir la comarca. D’aquestes, només dues han parlat de la vegueria i el marc penedesenc. I no eren de la comarca.
Quin és l’encaix del Garraf dins de la vegueria Penedès? No sembla procedent qüestionar-ho, potser perquè políticament es va beneir amb arguments poc assentats o gens convincents. I no es va preguntar a la ciutadania què en pensava.
En ple procés de redacció del seu Pla Estratègic d’Activitat Econòmica la comarca del Garraf està declinant els pretèrits, el present i el futur de la seva singularitat com a territori. Els vertebradors d’aquesta planificació seran la digitalització, la sostenibilitat, la mobilitat, la formació i l’emprenedoria.
Ha entrat en el procés de redacció el Pla Estratègic del Garraf, tot just després de tancar una agenda de cinc mesos, amb més de 40 accions de treball, entre reunions i focus grup, com també espais de ràdio i televisió. S’han aplegat prop de 200 participants i s’hi han abocat una vintena llarga d’entitats dels perfils social i econòmic.
En les dues primeres dècades del segle XXI la població del Garraf ha crescut un 42,61%. A Sant Pere de Ribes l’augment demogràfic ha estat del 35,84% mentre que a Sitges el creixement ha estat del 45,26%.
El 2020 la comarca del Garraf era compartida per 152.801 residents. Entre 2001 i 2020 s’ha enregistrat un increment de població de 45.654 persones, que suposa una alteració ascendent del 42,61%, en només 20 anys.
L’augment més accentuat es va produir a principis d’aquesta centúria, de manera que en la proppassada dècada, en plena recessió, la demografia es va inflar moderadament, un 5,47%, i, encara menys, entre 2019 i 2020 la població del Garraf només va créixer un 1,27%.
Ja és a la venda el número 131
Subscriu-te a la Newsletter del Penedès Econòmic
i rebràs totes les notícies en un sol correu