Estimada Desi,
L’oceà que ens separa i la llunyania del temps no deixen d’omplir l’enyorança d’uns moments en els què ens cobejàvem, com si ens poguéssim estimar en la perennitat i sense que res esmorteís les passions més generoses, entre el foc dels llavis i la comissió dels desitjos.
Al Llibre de les Meravelles Marco Polo descrivia els mons i la seva gent. En el meu anar i venir per les geografies més homèriques també els camins em porten a indrets sense horitzó i em trobo amb consemblants cofois de viure-hi; com si no hi hagués cap univers més enllà del tros.

Llegeix més...

Immersos en la societat dels tabús, les poca-soltades, les astracanades, les frases fetes i la comunicació digital, ens fa angúnia escoltar reiteradament les mateixes expressions i fins i tot idèntiques construccions gramaticals en textos i proclames sense aparent connexió o denominador comú. Si vols estar à la page has de dominar l’argot de cada moment.
Massa sovint els xerraires de mena ens sorprenen amb paraules d’ús quotidià que d’improvís afloren en els discursos i són investides com a prominents i egrègies. Són mots que provenen de la modèstia, a voltes de l’anonimat i d’altres vegades de la inventiva, però durant un temps assoleixen un rang d’ineludibles en qualsevol peroració de la politiqueria o l’esnobisme més cursi.

Llegeix més...

El meu pare, de família camperola, sempre m’havia dit que les taronges calia menjar-les a partir de Sant Esteve; mai abans. La gent del camp no són gaire llepafils però són sibarites de mena. Saben allò que convé i allò que no toca. N’hauríem d’aprendre.

Llegeix més...

Parlem del Garraf. No serà el cas de les comarques veïnes. El declivi de l’activitat transformadora en els darrers 50 anys ha estat progressiu i ha donat pas als serveis orientats al consum final. 
Avui dia el 80% del mosaic empresarial del Garraf es dedica al comerç, el turisme, la cultura, el lleure i la salut. Només un 9% de les factures s’emeten des de la indústria; fins i tot el sector de l’habitatge ha passat al davant. 

Llegeix més...

Potser s’escriuen en minúscules i molt poques vegades transcendeixen més enllà del municipi però les polítiques de proximitat són les que més poden incidir en la vida de la ciutadania i determinar el progrés d’un poble. 
Encetem la tardor i amb el nou curs s’ha activat el compte enrere que ens ha de portar a les eleccions municipals. Ens hi juguem molt, tot i que no sempre donem el valor que mereix la composició dels governs locals. 

Llegeix més...

La Federació Empresarial del Gran Penedès acaba de publicar la 18a edició del seu l’Índex de competitivitat comarcal. Un dels atractius de l’estudi és el rànquing dels 42 territoris; potser és la vegada que ha suscitat més contrarietat. 
D’acord amb l’Índex FEGP, el Garraf es troba en el 7è lloc com a comarca més competitiva de Catalunya mentre que l’Alt Penedès ocupa la posició 14a i el Baix Penedès la 21a. Aquesta constatació és de resultes d’un barem de 10 factors en els què es té en compte la competitivitat però també la sostenibilitat social i ambiental.

Llegeix més...