Isidre Also Torrents

    El 8 de maig es tancarà el procés electoral convocat per renovar les cambres de comerç. Poques setmanes abans la confusió era màxima pel que fa al sistema de vot electrònic. A hores d’ara tampoc no està gaire més clar. Heus aquí que les eleccions són tardanes en el calendari i, per contra, sembla que venen precipitades en les formes; poc tempestives, potser.

    Quin és el paper de les cambres de comerç i fins a quin punt representen l’empresariat. Per a què serveixen les cambres de comerç i quina és la seva finalitat. Com està organitzada i com es finança la institució cameral. Quins són els mecanismes d’actuació. Què se’n pot esperar de les cambres i com poden ajudar les empreses. Hi ha molts interrogants i poques certeses. Es troba a faltar una certa didàctica. Les noves generacions de directius i directives no saben de què estem parlant. Els més granadets tampoc no ho sabrien explicar.

    Al Gran Penedès hem creat més llocs de treball (+3%) però no ha crescut el cens d’activitats empresarials (0%). En el global de la demarcació, la taxa d’atur (13,51%) està gairebé 2 punts per damunt de la mitjana catalana (11,75%)

    La FEGP acaba de publicar l’Informe de Conjuntura Econòmica per a les comarques del Garraf, l’Alt Penedès i el Baix Penedès. L’estudi es basa en dades del 2n semestre de 2018 i del tancament de l’exercici, a 31 de desembre.
    Cal recordar que l’Informe té un històric ininterromput de 14 anys i que la seva periodicitat és semestral. Aquesta que s’ha presentat ara és la 44a edició i rep el suport de la Diputació de Barcelona, a través de NODE Garraf, el patrocini de CaixaBank i l’aportació de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, com també la col·laboració de l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès.

    La senyoreta Primavera
    la sang ens altera
    quan l’hivern deixa al darrera
    i l’amor ja no té espera.

    El darrer quadrimestre de 2018 la indústria va reduir una o dues marxes i va temperar la velocitat de creuer. Per primera vegada en els darrers 10 anys, el volum de comandes en tots els segments del sector secundari va caure. Com a conseqüència immediata va minorar la contractació laboral i les companyies que venien oferint ocupació més estable van entrar en una mena de replà, que a hores d’ara encara no sabem si és el preàmbul d’una davallada o només un descans transitori abans de remuntar.

    L’Ajuntament de La Bisbal del Penedès, la Fundació Santa Teresa del Vendrell i la Federació Empresarial del Gran Penedès comanden una iniciativa força innovadora en el terreny de la integració laboral de persones amb dificultats.

    Amb el segell Integra’ls -del tot, explícit- s’ha dissenyat una proposta a tres bandes que es focalitza en un determinat camp d’implementació: els polígons de Les Planes i Les Planes Baixes, al terme de La Bisbal, a tocar de l’Albornar, en el feu de Santa Oliva, com també amb el veïnatge de Banyeres del Penedès i el complex futurible de l’anomenat Logis Penedès.

    Si observem les tres comarques del Penedès i el Garraf, les dades de l’atur a 31 d’octubre ens donen material per escriure i convidar a la reflexió. El titular d’aquest article podria ser: Ara estem millor que fa un any. Cert; en la comparativa interanual hem reduït la llista d’aturats en un 7’25%. 

    Però hi ha lectures menys favorables, com el fet que el Baix Penedès (16’56%) continua sent la comarca amb la taxa d’atur més alta de Catalunya; mentre que el Garraf (11’89%) ocupa la setena posició del mateix rànquing. Diferent és el cas de l’Alt Penedès (9’97%), que es troba per sota de la mitjana de Catalunya (10’63%).

    Estem d’acord: el mapa de la formació professional no s’ajusta prou a la realitat de la rodalia. A banda, els instituts tenen problemes per completar la matriculació dels cicles formatius.

    Els nois i noies que venen de la Secundària no troben atractiva la FP; no els estimula la idea d’un cicle formatiu -tot i que ofereix majors possibilitats laborals- i es decanten pels graus universitaris.

    Sovint sentim a dir que l’arrel del problema està en la cultura de les famílies i en l’obsessió que els fills vagin a la universitat. La formació professional no és atractiva perquè no té prestigi; per no dir que no té pedigrí social.

     Ja és a la venda el número 126

    Subscripció newsletter Penedès Econòmic

    Subscriu-te a la Newsletter del Penedès Econòmic
    i rebràs totes les notícies en un sol correu