Estimada Desi,
L’oceà que ens separa i la llunyania del temps no deixen d’omplir l’enyorança d’uns moments en els què ens cobejàvem, com si ens poguéssim estimar en la perennitat i sense que res esmorteís les passions més generoses, entre el foc dels llavis i la comissió dels desitjos.
Al Llibre de les Meravelles Marco Polo descrivia els mons i la seva gent. En el meu anar i venir per les geografies més homèriques també els camins em porten a indrets sense horitzó i em trobo amb consemblants cofois de viure-hi; com si no hi hagués cap univers més enllà del tros.

Llegeix més …

Immersos en la societat dels tabús, les poca-soltades, les astracanades, les frases fetes i la comunicació digital, ens fa angúnia escoltar reiteradament les mateixes expressions i fins i tot idèntiques construccions gramaticals en textos i proclames sense aparent connexió o denominador comú. Si vols estar à la page has de dominar l’argot de cada moment.
Massa sovint els xerraires de mena ens sorprenen amb paraules d’ús quotidià que d’improvís afloren en els discursos i són investides com a prominents i egrègies. Són mots que provenen de la modèstia, a voltes de l’anonimat i d’altres vegades de la inventiva, però durant un temps assoleixen un rang d’ineludibles en qualsevol peroració de la politiqueria o l’esnobisme més cursi.

Llegeix més …

El meu pare, de família camperola, sempre m’havia dit que les taronges calia menjar-les a partir de Sant Esteve; mai abans. La gent del camp no són gaire llepafils però són sibarites de mena. Saben allò que convé i allò que no toca. N’hauríem d’aprendre.

Llegeix més …

Parlem del Garraf. No serà el cas de les comarques veïnes. El declivi de l’activitat transformadora en els darrers 50 anys ha estat progressiu i ha donat pas als serveis orientats al consum final. 
Avui dia el 80% del mosaic empresarial del Garraf es dedica al comerç, el turisme, la cultura, el lleure i la salut. Només un 9% de les factures s’emeten des de la indústria; fins i tot el sector de l’habitatge ha passat al davant. 

Llegeix més …

Potser s’escriuen en minúscules i molt poques vegades transcendeixen més enllà del municipi però les polítiques de proximitat són les que més poden incidir en la vida de la ciutadania i determinar el progrés d’un poble. 
Encetem la tardor i amb el nou curs s’ha activat el compte enrere que ens ha de portar a les eleccions municipals. Ens hi juguem molt, tot i que no sempre donem el valor que mereix la composició dels governs locals. 

Llegeix més …

La Federació Empresarial del Gran Penedès acaba de publicar la 18a edició del seu l’Índex de competitivitat comarcal. Un dels atractius de l’estudi és el rànquing dels 42 territoris; potser és la vegada que ha suscitat més contrarietat. 
D’acord amb l’Índex FEGP, el Garraf es troba en el 7è lloc com a comarca més competitiva de Catalunya mentre que l’Alt Penedès ocupa la posició 14a i el Baix Penedès la 21a. Aquesta constatació és de resultes d’un barem de 10 factors en els què es té en compte la competitivitat però també la sostenibilitat social i ambiental.

Llegeix més …