La Federació Empresarial del Gran Penedès acaba de publicar la 18a edició del seu l’Índex de competitivitat comarcal. Un dels atractius de l’estudi és el rànquing dels 42 territoris; potser és la vegada que ha suscitat més contrarietat. 
D’acord amb l’Índex FEGP, el Garraf es troba en el 7è lloc com a comarca més competitiva de Catalunya mentre que l’Alt Penedès ocupa la posició 14a i el Baix Penedès la 21a. Aquesta constatació és de resultes d’un barem de 10 factors en els què es té en compte la competitivitat però també la sostenibilitat social i ambiental.

Entre els epígrafs de competitivitat s’analitzen la qualificació dels recursos humans i recursos per a l’educació i la formació professional; les infraestructures de transports i comunicacions; la disponibilitat de sòl i espai per a l’activitat econòmica; la disponibilitat de pols de desenvolupament i infraestructures; l’accés als mercats de clients i proveïdors i l’accés a la informació; la innovació i el desenvolupament tecnològic; el volum de mercat i d’activitat i, finalment, l’esperit emprenedor i el dinamisme empresarial.
Crida l’atenció i ha creat controvèrsia entre alguns crítics el contrast entre les tres comarques del Gran Penedès pel que fa a la classificació; sobretot entre el Garraf i l’Alt Penedès. No s’acaba d’entendre. Quina de les dues comarques té un mapa empresarial més divers i més potent? Quina de les dues comarques és més resistent als embats recessius? Quina de les dues comarques té disponibilitat de sòl i sostre industrial?... Podríem fer-nos aquestes i moltes altres preguntes i les respostes gairebé sempre serien contradictòries en relació amb el fet que sigui el Garraf la més competitiva. En què?, es pregunten els més escèptics.
Veieu. Ser més competitiu només és un atribut. Els més competitius no són sempre els guanyadors. Ho són aquells que saben aprofitar millor els seus avantatges comparatius. Que un territori tingui millors condicions per retenir i atraure activitat no vol dir que ho faci. Li caldrà voluntat i destresa per part dels decisors polítics; de la mateixa manera que, contràriament, les millors polítiques econòmiques poden pal·liar els dèficits estructurals i conjunturals. 
Les dades estadístiques només són l’etiqueta del vi. El contingut de l’ampolla és una altra cosa i dependrà d’un ventall molt ampli d’aspectes, però sobretot de la presa de decisions a l’hora de seleccionar la matèria primera, triar el procés més adequat i aplicar els criteris de mercat. Cal prendre decisions i convé triar les més adients.
Com les begudes d’estiu, les estadístiques cal servir-les ben fredes i, si cal, amb glaçons. Els indicadors només són això: indicis. Abans de fer un judici imprudent o precipitat, cal fer una interpretació d’acord amb el context, la conjuntura i l’històric. Un estudi d’aquestes característiques, com el que ens serveix Actíva Prospect de la mà de la FEGP, mereix una lectura amb detall; no pas un cop d’ull només.
En realitat, hauria de cridar més l’atenció el fet que les comarques del Garraf i el Baix Penedès suspenen en termes de sostenibilitat ambiental i social i que tampoc l’Alt Penedès en surt del tot airosa en aquests apartats. Vet aquí que l’Índex posa deures a qui els vulgui fer o, més ben dit, a qui té la responsabilitat de fer-los.
Vaig participar en la gestació de l’Índex, com també dels estudis de conjuntura que ara es publiquen semestralment per part de la mateixa organització empresarial. Gairebé 20 anys després, l’objectiu és el mateix. Es tracta d’un recurs valuós per interpretar les dinàmiques econòmiques de les nostres comarques i, alhora, un observatori de la seva evolució. No hi ha cap interès subreptici ni ganes de provocar; com a molt, es pretén estimular el debat.
Gràcies a l’Índex de Competitivitat i al detall de cadascun dels seus factors podem entendre què ens està passant i què podria passar. Podem albirar les fortaleses i les febleses de la nostra economia domèstica i fins i tot, amb un mínim d’esforç, podem imaginar quines oportunitats i amenaces tenim a tocar. 
Qualsevol dels nostres decisors, siguin de la feixa pública o del bancal privat, té un manual al seu abast. Aquest és un vademècum de la competitivitat que ajuda a prendre les millors opcions. Només cal tenir-lo en compte i donar-li el valor que mereix. L’Índex és prou explícit i posa en evidència els dèficits i les fragilitats de cadascuna de les nostres comarques. És un missatger de les realitats; no pas el culpable de les nostres adversitats.
Al darrere d’aquest Índex hi ha un coneixement gairebé exhaustiu de les nostres comarques; particularment, les del Penedès i el Garraf. En el decurs de tots aquests anys s’han esmenat les mètriques i els criteris per tal d’aconseguir la conspicuïtat de l’eina. Puc donar fe que sempre s’ha treballat amb exigència i amb la voluntat d’excel·lir el model d’anàlisi. 
Per part de la FEGP i per part d’Actíva Prospect s’està fent molt bona feina i cal que l’acompanyem amb passes curtes i mirada llarga.