Parlem del Garraf. No serà el cas de les comarques veïnes. El declivi de l’activitat transformadora en els darrers 50 anys ha estat progressiu i ha donat pas als serveis orientats al consum final.
Avui dia el 80% del mosaic empresarial del Garraf es dedica al comerç, el turisme, la cultura, el lleure i la salut. Només un 9% de les factures s’emeten des de la indústria; fins i tot el sector de l’habitatge ha passat al davant.
L’accentuació de la comarca com a entorn eminentment residencial i, com a conseqüència, el dèficit de sòl industrial disponible l’han decantat a un desequilibri que s’expressa en la vulnerabilitat del seu mercat de treball. Com a mostra, aquest darrer mes de setembre el Garraf ha estat la comarca barcelonina en la què més ha augmentat el percentatge de persones desocupades; de resultes del final de la temporada d’estiu.
El Garraf es vanta d’una qualitat de vida excepcional. Això provoca que l’arribada de nous residents sigui constant. A diferència d’altres comarques properes, els perfils professionals d’aquests nouvinguts i la seva capacitat adquisitiva es troben per damunt de la mitjana.
El més rellevant és que els flamants empadronats a qualsevol de les sis poblacions han de mantenir el seu lloc de treball fora de la comarca, perquè difícilment hi troben una ocupabilitat equiparable que els permeti viure i treballar a prop.
Aquesta equació tan senzilla provoca complicacions, com ara la multiplicació de la demanda de serveis que tenen a veure amb la mobilitat, la sostenibilitat i, en general, la gestió per part de les municipalitats.
El Pla Estratègic d’Activitat Econòmica del Garraf és una partitura adolescent, sense intèrprets designats, però és un document del tot explícit que posa en evidència el tsunami residencial de la comarca i la necessitat d’activar vectors que transformin l’escenari que es veu a venir. Entre els set eixos estratègics de la planificació ens quedem avui amb el que fa referència a la reindustrialització. Si en teniu interès, us proposo un cop d’ull a l’espai www.plaestrategic.cat
Des de Node, l’Agència de Desenvolupament Econòmic del Garraf, de la mà dels sis ajuntaments i amb el suport de la Diputació de Barcelona, es treballa per materialitzar les directrius amb les què s’ha de restaurar part del teixit industrial. Avala la iniciativa la complicitat manifesta de directius i directives d’empreses de l’entorn més proper.
En primer lloc, es vol propiciar la continuïtat de les activitats transformadores ja existents i afavorir la seva competitivitat. Sovint això depèn d’una major superfície operativa, com també de subministraments energètics suficients o la possibilitat de captar persones preparades; amb talent o sense. Cada empresa és un món i cadascuna té un ordre de prioritats a l’hora de créixer. En això estem.
La posada en marxa del gabinet Garraf Indústria, dins la mateixa Agència i sense crear cap altra estructura, permet disposar d’una funció executiva per vitalitzar el solar industrial de la comarca però alhora possibilita la cooperació publico privada en una missió compartida, fins ara inèdita.
Coadjutor d’aquesta estratègia de vitalització industrial és el campus de la UPC. Això fa que bona part de les companyies que aterren al Garraf siguin de component tecnològic i que es dediquin a l’enginyeria i implementació de projectes; des de videojocs d’estratègia a sofisticats sistemes de detecció de malalties i intervenció quirúrgica, passant per innovacions del sector bioquímic i d’altres camps del coneixement.
Al costat de la docència diversificada en diferents graus hi trobem grups de recerca de disciplines variades que fan possible la creació d’startups i són generadors de patents i models d’utilitat que són objectes d’acords de transferència tecnològica. Altres unitats d’actuació, com Neàpolis, contribueixen a un entorn en el què fertilitzen les idees.
La universitat hi té molt a veure però també hi tenen un paper decisori les companyies que ja resideixen a la comarca i que són líders o referents dels seus respectius mercats. Empreses com AKO, CIE Vilanova, Durmi, Eltherm, Endutex, Kuka, Monocrom, Naser Electronic, NG Plastics, Megadyne, Prysmian o Venca són només algunes de les proes d’aquest Garraf Vital. N’hi ha d’altres que bateguen amb força des d’altres sectors, com és el cas de Granier, Enrich, Destil·leries MG, Jaume Serra, els antics Tallers de la RENFE o la flamant Pendennis, que ha dimensionat el port de Vilanova tot just com a polígon d’activitats de manteniment avançat per a embarcacions de mitjana i gran eslora.
