El Garraf ha d’harmonitzar el mosaic de l’activitat econòmica. El declivi del sector industrial ha derivat en una excessiva vel·leïtat de l’economia comarcal i això fa que sigui del tot sensible als cicles depressius perquè no aconsegueix l’equilibri necessari amb l’aportació dels sectors de serveis i la construcció.

A un any de les eleccions municipals tot sembla prendre una efervescència malaltissa i alhora un punt d’ebullició hiperbòlic. Queden molts mesos per endavant però és com si tot estigués per fer o com si, encara, no s’hagués fet res. Sembla com si fos ahir; sembla com si fos demà.   

En els discursos polítics i institucionals s’acostuma a invocar la cooperació publicoprivada com la fórmula necessària per fer realitat determinades voluntats. Ens ho hem de creure?

En el seu Viaje a la Alcarria, l’oblidat Cela ens parla de la figura del Mierda, un quincallaire de cama amputada que el caminant es troba a Gárgoles de Abajo i al què proposa compartir l’esmorzar. A l’hora de buidar el sarró el passavolant aporta bones viandes mentre que l’aldeà no hi posa res més que un encenall de cecina, per bé que el tal Mierda havia acceptat cooperar en la refecció.

Amb un total de 1.011 empreses creades l’any 2021, l’àmbit territorial del Penedès va ser el tercer de Catalunya pel que fa a l’increment percentual de noves societats mercantils.

En concret, va ser un increment del 34,1% en relació amb el nombre d’empreses creades l’any precedent. Per davant del Penedès, els altres dos àmbits van ser el de les Terres de l’Ebre (47%) i el de l’Alt Pirineu i Aran (39,1%).

Els darrers 30 anys he recorregut amb fruïció les comarques de l’Alt Penedès, el Baix Penedès i el Garraf. Diletant i emulador d’en Josep Pla, a vista de vol gallinaci he procurat identificar les respectives geografies humanes, amb les seves idiosincràsies i les irreductibles dissemblances.
Com aquell altre viatger de l’Alcàrria he pogut compartir quantes coses i discrepar de moltes altres amb tot un eixam de figures efímeres que han passat i passen de puntetes per les institucions del desdibuixat Gran Penedès. També n’hi ha de perennes; personatges monolítics, façanes pètries.

Al Penedès i al Garraf se’n parlarà cada vegada més de la necessitat d’un nou model econòmic que obeeixi a les exigències de sostenibilitat i que, alhora, respongui al creixement demogràfic.

Tret del nostre sector agroalimentari i alguna altra excepció, la indústria manufacturera de tota la vida està sent relegada; ha deixat de ser competitiva. Els costos de producció han esbatussat els avantatges comparatius.