Isidre Also Torrents

    Tot apunta a millor. Després de la tempesta arriba la serenor. Ara toca la remuntada. Els oracles estadístics profetitzen un lustre molt favorable per a la nostra economia. El primer quart d’aquest segle l’acabarem en positiu. No vulguem posar-hi peròs ni condicionants.
    L’IDESCAT ens demostra que el mercat de treball s’està reactivant, les dades de producció industrial i serveis creixen i la confiança empresarial està a l’alça. Les perspectives dels sectors del comerç i el turisme són bones i no es pot dissimular una eufòria incipient.
    Aquest context prometedor l’afavoreix una situació sanitària aparentment controlada i, tant o més, unes ganes animoses d’avançar i sortir del pou en què ens hem trobat els darrers quinze mesos. Més enllà de treure’ns la mascareta, ens volem espolsar els malsons i, més que una foguera d’encenalls, els solstici ens anima a invocar foc nou.

    En el procés participatiu del Pla Estratègic d’Activitat Econòmica del Garraf, que es presentarà aquests dies, prop de dues-centes persones han expressat el seu parer en relació amb les oportunitats i els reptes que ha d’assumir la comarca. D’aquestes, només dues han parlat de la vegueria i el marc penedesenc. I no eren de la comarca.
    Quin és l’encaix del Garraf dins de la vegueria Penedès? No sembla procedent qüestionar-ho, potser perquè políticament es va beneir amb arguments poc assentats o gens convincents. I no es va preguntar a la ciutadania què en pensava.

    En ple procés de redacció del seu Pla Estratègic d’Activitat Econòmica la comarca del Garraf està declinant els pretèrits, el present i el futur de la seva singularitat com a territori. Els vertebradors d’aquesta planificació seran la digitalització, la sostenibilitat, la mobilitat, la formació i l’emprenedoria. 

    Ha entrat en el procés de redacció el Pla Estratègic del Garraf, tot just després de tancar una agenda de cinc mesos, amb més de 40 accions de treball, entre reunions i focus grup, com també espais de ràdio i televisió. S’han aplegat prop de 200 participants i s’hi han abocat una vintena llarga d’entitats dels perfils social i econòmic.

    En les dues primeres dècades del segle XXI la població del Garraf ha crescut un 42,61%. A Sant Pere de Ribes l’augment demogràfic ha estat del 35,84% mentre que a Sitges el creixement ha estat del 45,26%.

    El 2020 la comarca del Garraf era compartida per 152.801 residents. Entre 2001 i 2020 s’ha enregistrat un increment de població de 45.654 persones, que suposa una alteració ascendent del 42,61%, en només 20 anys.
    L’augment més accentuat es va produir a principis d’aquesta centúria, de manera que en la proppassada dècada, en plena recessió, la demografia es va inflar moderadament, un 5,47%, i, encara menys, entre 2019 i 2020 la població del Garraf només va créixer un 1,27%.

    Hem acceptat que Sitges, Sant Pere de Ribes i, en general, la comarca del Garraf han assolit un caire residencial. No tenim prou en compte, però, que això té conseqüències en la mobilitat, sobretot a l’hora d’anar a treballar o estudiar

    Vet aquí un concepte encara desconegut del què en sentirem a parlar cada vegada més. L’anomenada taxa d’autocontenció expressa la població ocupada que resideix i treballa en una demarcació respecte el total de població ocupada de la mateixa demarcació. És a dir: quantes persones ocupades treballen en el mateix territori o, per contra, quantes altres han de desplaçar-se a d’altres municipis o comarques de manera regular per motius de feina. 

    L’índex d’autocontenció ens diu la capacitat d’absorbir la força de treball que es concentra en la demarcació. Com més gran sigui l’índex més contenció laboral hi haurà a la demarcació respecte a la població ocupada que hi resideix.

    El 8 de maig es tancarà el procés electoral convocat per renovar les cambres de comerç. Poques setmanes abans la confusió era màxima pel que fa al sistema de vot electrònic. A hores d’ara tampoc no està gaire més clar. Heus aquí que les eleccions són tardanes en el calendari i, per contra, sembla que venen precipitades en les formes; poc tempestives, potser.

    Quin és el paper de les cambres de comerç i fins a quin punt representen l’empresariat. Per a què serveixen les cambres de comerç i quina és la seva finalitat. Com està organitzada i com es finança la institució cameral. Quins són els mecanismes d’actuació. Què se’n pot esperar de les cambres i com poden ajudar les empreses. Hi ha molts interrogants i poques certeses. Es troba a faltar una certa didàctica. Les noves generacions de directius i directives no saben de què estem parlant. Els més granadets tampoc no ho sabrien explicar.

    Ja és a la venda el número 137

     

    Subscripció newsletter Penedès Econòmic

    Subscriu-te a la Newsletter del Penedès Econòmic
    i rebràs totes les notícies en un sol correu