Calia fer aquest exercici. Les 1es Jornades d’Economia de l’Alt Penedès i el Garraf han estat efervescents. Aquests dies a Sant Sadurní s’ha parlat de mobilitat i de connexions entre les dues comarques i entre aquestes mateixes i la resta de la regió metropolitana. S’han explicat coses que no s’havien dit i s’han presentat novetats. 

Més enllà d’un mapa de comarques que les fa veïnes, les realitats de l’Alt Penedès i el Garraf s’entrellacen. Més que un idil·li, aquesta és una parella de fet o, si ho voleu, una relació de conveniència. Pocs veïnatges tenen tants pretextos per trobar-se al replà de l’escala, i festejar.

Ho demostra el trànsit creixent de vehicles per la C15. Ho rubriquen la compartició d’un campus i la coincidència d’un mateix consorci sociosanitari. Ho accentua una major interrelació de clients i proveïdors.

Ho dimensionen les anades i vingudes per comprar, per gaudir del mar, per tastar l’enoturisme, per descobrir els encisos patrimonials, i la festa i la cultura i el sentir-se a prop i el no estimar-se gaire però necessitar-se molt.

Les maneres de ser d’unes i altres són les que són. Les dèries i les endèmies també les esculpeix el paisatge. Per damunt d’aquestes idiosincràsies asimètriques hi ha estadístiques fermes, que dissolen els antagonismes i porfiritzen els localismes més atàvics.

Posem-hi xifres. Els darrers vint anys -els que portem d’aquest segle- la població del Garraf s’ha incrementat en un 48% i la de l’Alt Penedès en un 41%. En la suma de les dues comarques, es va passar dels 178.751 residents, l’any 2000, als 259.948, l’any 2020. Només amb aquestes dades ja es pot intuir que la demanda de serveis ha crescut en un percentatge similar i que una de les principals afectacions es troba en la mobilitat.

En el cas del Garraf, el 46% dels seus residents treballen fora de la comarca. A l’Alt Penedès la dada és inversa perquè té una dinàmica receptora: el 25% dels seus llocs de treball els ocupen no residents. Entre les dues comarques, amunt i avall, només per motius laborals, cada dia feiner es registra una mitjana de 17.737 desplaçaments.

Pel que fa a les modalitats, les dades són contundents. Si sumem tots els desplaçaments diaris per motius laborals que es fan en vehicle motoritzat a qualsevol destinació, a l’Alt Penedès el 91,7% es fan en cotxe particular i només un 8,3% es fan en transport públic. Al Garraf són un 79,3% els desplaçaments en vehicle privat i un 20,7% els que es fan en transport públic. Sens dubte, estem molt lluny del que seria desitjable.

Una de les causes d’aquesta escletxa en la mobilitat és tot just el dèficit en el servei del transport públic, pel que fa a les modalitats, les freqüències, les cobertures i les capil·laritats. L’Alt Penedès i el Garraf estan raonablement connectades però mal servides. En relació amb la regió metropolitana, a més, estem penalitzats pel fet de formar part de les corones tarifàries més perifèriques. Un greuge catedralici que podria quedar resolt ben aviat amb la posada en circulació del bitllet electrònic, segons la primícia que es va explicar a les jornades de Sant Sadurní.

Aquesta situació s’agreuja encara més si centrem la problemàtica només en els fluxos que es produeixen entre les dues comarques. El transport públic només dona l’opció de l’autobús i aquesta és clarament insuficient; no respon a les necessitats dels usuaris i no té en compte la demanda potencial, creixent.

Això explicaria l’increment continuat de la circulació de vehicles per la C15, tot just 10 anys després de la seva posada en marxa, amb dos carrils per cada sentit entre l’Alt Penedès i el Garraf. La mitjana diària arriba als 30.373 vehicles que passen pel túnel del Montgrós, on suposadament hi ha el comptador del peatge a l’ombra. El 6% dels trànsits correspon a vehicles pesats. El mes de juliol la mitjana diària depassa els 36.000 trànsits.

Entre l’any 2006 i l’any 2019, la C15 ha registrat un increment d’usuaris del 37%. Un bon negoci per a la concessionària, oi? Ho paguem entre tots, cal tenir-ho en compte.

Les dades que exposem en aquest article provenen de la ponència que l’Àrea d’Estudis d’infraestructures de la Cambra de Comerç de Barcelona va presentar a les 1es Jornades d’Economia de l’Alt Penedès i el Garraf.

El major impacte d’aquesta mateixa ponència es reservava per al final, quan es va treure la pols al tram de ferrocarril orbital entre les dues comarques; estem parlant d’uns 18 km. Aquest és un projecte que es va presentar a principi d’aquest segle i del què se’n parla de tant en tant, amb més resignació que no pas expectatives. No semblava viable; si més no, fins ara!

La proposta presentada en aquestes jornades d’economia és encoratjadora. En el tram Vilanova-Vilafranca, amb 19 minuts de trajecte, es pressuposa que a l’any 2025 la demanda diària seria de 10.430 usuaris; molt per damunt dels altres segments del traçat del ferrocarril orbital, entre Vilanova i Mataró, que sumen 117 km.

Asseguda al replà, aquesta parella no té cadira per a festejar.