Isidre Also Torrents

    Ens fem vells

    “Ningú no és tan vell que no cregui poder viure un any més”. Aquesta sentència és de Ciceró, extreta del seu De Senectute.
    En les dues darreres dècades, les mateixes que portem d’aquesta centúria, a Catalunya l’esperança de vida en néixer ha passat dels 79,6 anys (2000) als 84 anys (2020). Més que geomètrica, la progressió és atòmica. Per cert, la nostra longevitat estimativa supera amb gairebé 3 anys la mitjana de la Unió Europea.

    Ara fixem-nos en l’índex de sobreenvelliment, que té en compte la població de 85 anys i més per cada 100 habitants de 65 anys i més. Entre els anys 2000 i 2020, a Catalunya aquest índex s’ha incrementat de 10,2 a 17,1 (+ 6,9); al Garraf ha passat de 9,5 a 14,2 (+ 4,7); a l’Alt Penedès ha progressat de 10,5 a 17,8 (+ 6,9) i al Baix Penedès l’evolució ha escalat de 8,9 a 13,4 (+ 4,5).
    L’estadística pot semblar abstrusa però és eloqüent: ens fem vells.
    La nostra societat avança cap a estructures demogràfiques de difícil equilibri. El creixement vegetatiu de la població a les nostres comarques és negatiu. Només els nouvinguts resolen l’equació estadística però en prou feines. De fet, aquests nous residents han vingut perquè troben unes condicions de vida més acceptables i assequibles. Bona part d’ells, però, ja s’han jubilat i faran que en aquesta tercera dècada al Penedès i sobretot al Garraf l’índex d’envelliment (població de 65 anys i més per cada 100 habitants de menys de 15 anys) superi la mitjana catalana, amb escreix.
    Darrerament, el nostre econosistema projecta la seva supervivència a partir dels vectors d’activitat que tenen a veure amb l’habitatge, el mar, el factor indústria i les indústries culturals i creatives; les economies de color. El mateix Pla Estratègic d’Activitat Econòmica del Garraf, que s’acaba d’aprovar, aposta per aquests eixos. Cal tenir molt en compte, a més, la que es coneix com a silver economy, l’economia sènior, de la mà de la salut mental i les cures.
    L’envelliment accentuat del nostre entorn comporta un nou paradigma de la gestió pública. La gent gran exigeix equipaments i serveis adaptats. Les polítiques de convivència, mobilitat, connectivitat i sostenibilitat han d’obeir l’auge d’aquestes bancades d’edat.
    El sector públic ha de reaccionar i s’ha de preparar per atendre les exigències d’aquest capgirament demogràfic. Les municipalitats, fins i tot, hauran de d’esmenar determinades ordenances per adequar-les a una ciutadania menys tolerable o més sensible; per exemple, als sorolls i certes mundanitats.
    Coneixem els casos de municipis que han assolit un nivell de qualitat de vida molt elevat i que això mateix els ha comportat un increment del preu de l’habitatge; a conseqüència del qual s’ha produït l’envelliment de la població i, de retruc, un ensopiment de la vida social i econòmica del poble.
    A diferència d’altres mutacions socials, en les què la resposta de l’estament públic ha pogut ser tardana i a voltes insuficient, aquest canvi que ens sobrevé avui dia reclama un seguit de respostes abans que s’hi posi el signe d’interrogació.
    Així i tot, l’economia de plata no ha de ser una amenaça per al dinamisme de les poblacions. D’una banda, cada vegada més la gent es fa gran en plenes facultats, de manera que requereix recursos assistencials però també instal·lacions i serveis per a la pràctica de l’esport, el lleure i l’activitat cultural. D’una altra, al voltant d’aquests segments d’edat sorgeixen noves oportunitats professionals, d’oficis i creació d’empreses; això també vol dir, cicles formatius i ocupacionals orientats a l’envelliment actiu.
    En el mateix tractat sobre la senilitat el savi llatí proclama “Estic molt agraït a la vellesa que m’hagi augmentat el gust per la conversa, i tret el de menjar i beure”. No us afligiu, però, perquè un bon amic sovint em recorda que tot just “menjar i beure són dos dels tres grans plaers de la nostra vida”. Serà veritat.

    Ja és a la venda el número 140

     

    Subscripció newsletter Penedès Econòmic

    Subscriu-te a la Newsletter del Penedès Econòmic
    i rebràs totes les notícies en un sol correu