Isidre Also Torrents

    L’àmbit del Penedès, geografia variable

    Amb un total de 1.011 empreses creades l’any 2021, l’àmbit territorial del Penedès va ser el tercer de Catalunya pel que fa a l’increment percentual de noves societats mercantils.

    En concret, va ser un increment del 34,1% en relació amb el nombre d’empreses creades l’any precedent. Per davant del Penedès, els altres dos àmbits van ser el de les Terres de l’Ebre (47%) i el de l’Alt Pirineu i Aran (39,1%).

    En termes absoluts, l’àmbit del Penedès (1.011) també va ocupar el lloc tercer en el rànquing de creació d’empreses en el decurs de 2021, per darrere del Metropolità, amb 14.306 noves societats, i el de les Comarques Gironines, amb 1.506.

    Si només tenim en compte l’estadística de creació d’empreses i si retrocedim un any i comparem les dades de 2019 i 2020, l’àmbit del Penedès va ser el que menys va patir els efectes de la pandèmia. El 2019 s’havien registrat 762 societats i el 2020 se’n van posar en marxa 754; només un 1% negatiu.

    Aquesta observació ens podria suggerir que el mapa de la vegueria es mostra força equilibrat pel que fa a les activitats econòmiques que s’hi apleguen i que la diversificació del mosaic sectorial li atorga una capacitat de resistir com cap altre dels 8 àmbits territorials.

    Quan posem una lent d’augment ens adonem, però, que els comportaments són molt diferents en cadascuna de les nostres comarques. És més, no tenen res a veure. L’econografia no és gens homogènia.

    L’any 2021 la comarca del Garraf (53,6%) va ser la novena de Catalunya en percentatge d’increment de societats, mentre que el Baix Penedès (17,6%) es va quedar en el lloc 33è i  l’Alt Penedès (14,1%) en la posició 34a.

    En termes numèrics, en el mateix exercici 2021 al Garraf es van crear 537 societats; al Baix Penedès, 160, i a l’Alt Penedès, 154.

    És a dir, a la comarca del Garraf es van obrir el 52% d’empreses del total de l’àmbit territorial del Penedès. A l’Anoia es van registrar el 17% de les societats; al Baix Penedès, el 15,8%, i a l’Alt Penedès, el 15,2%.

    De fet, tres municipis de la comarca del Garraf estan en el top 20 de les poblacions catalanes que han tingut un major increment d’empreses en el curs passat: Sant Pere de Ribes, 175; Vilanova i la Geltrú, 154, i Sitges, 144. La capital del Garraf és el 5è municipi de Catalunya pel que fa a la variació interanual, amb un plus del 37,7%.

    Fins aquí, comparteixo la sorpresa del lector. Les xifres són contundents i podrien abocar-nos a pensar que l’emprenedoria i la iniciativa econòmica es concentra al Garraf en detriment de les comarques veïnes i la de més enllà. Hi ha una dada qualitativa, però, que cal llegir entremig dels paràgrafs anteriors.

    En el cas del Garraf, el 85,9% de les societats que es van crear l’any passat corresponen a la globalitat de Serveis. Un 9,7% té a veure amb la Construcció; un 3,6%, a la Indústria i un 0,8% a l’activitat primària. Si filem més prim, dins del 85,9% dels Serveis, hi ha un 19,2% de noves societats que es dediquen al Comerç i un 10,8% a l’Hostaleria.

    No disposem de dades que ens indiquin la dimensió dels negocis recents i les inversions realitzades per a la seva posada en marxa. Estareu d’acord, però, que els esforços emprenedors i inversors no són els mateixos en l’àmbit dels serveis que en el de les activitats transformadores; tret d’algunes excepcions, potser.

    La comarca del Garraf està multiplicant el seu caire residencial i l’està embolcallant de serveis adreçats a consum final; en definitiva, serveis que responen a la demanda creixent. Fixem-nos de nou que en aquesta comarca només un 3,6% de la nova activitat està relacionada amb la indústria. La cosa no està per llançar coets.

    L’Alt Penedès i el Baix Penedès, per contra, expressen una dinàmica emprenedora més moderada, tot i que els models econòmics de l’una i de l’altra tampoc tenen res a veure.

    El ralentí de l’Alt Penedès s’emmarca en una geografia en la què tot sembla funcionar satisfactòriament, sense alteracions. Agrada dir que és una comarca amb un teixit empresarial diversificat i complementari, sense més; per bonica que sigui, que ho és. La més industrial de les tres comarques es troba en una mena de replà, tot i la disponibilitat de sòl industrial i els factors exògens que li atorguen atractivitat.

    Tampoc es pot dir que l’emprenedoria sigui un fenomen en auge en el cas del Baix Penedès. En aparença té un esquema econòmic semblant al Garraf i, a més, disposa de metratges per a la implantació d’activitat industrial i logística. La realitat, però, és força dissemblant i les dades ho corroboren. És una comarca de la què s’espera el seu despertar, i arribarà tard o d’hora perquè comencen a passar coses diferents.

     g

     Ja és a la venda el número 120

    Subscripció newsletter Penedès Econòmic

    Subscriu-te a la Newsletter del Penedès Econòmic
    i rebràs totes les notícies en un sol correu