Isidre Also Torrents

    Si observem les tres comarques del Penedès i el Garraf, les dades de l’atur a 31 d’octubre ens donen material per escriure i convidar a la reflexió. El titular d’aquest article podria ser: Ara estem millor que fa un any. Cert; en la comparativa interanual hem reduït la llista d’aturats en un 7’25%. 

    Però hi ha lectures menys favorables, com el fet que el Baix Penedès (16’56%) continua sent la comarca amb la taxa d’atur més alta de Catalunya; mentre que el Garraf (11’89%) ocupa la setena posició del mateix rànquing. Diferent és el cas de l’Alt Penedès (9’97%), que es troba per sota de la mitjana de Catalunya (10’63%).

    Estem d’acord: el mapa de la formació professional no s’ajusta prou a la realitat de la rodalia. A banda, els instituts tenen problemes per completar la matriculació dels cicles formatius.

    Els nois i noies que venen de la Secundària no troben atractiva la FP; no els estimula la idea d’un cicle formatiu -tot i que ofereix majors possibilitats laborals- i es decanten pels graus universitaris.

    Sovint sentim a dir que l’arrel del problema està en la cultura de les famílies i en l’obsessió que els fills vagin a la universitat. La formació professional no és atractiva perquè no té prestigi; per no dir que no té pedigrí social.

    El 12 de juny es compleix el primer aniversari del procés d’integració de les organitzacions UEP i ADEPG. Avui més de nou-centes empreses composen el mapa associatiu de la nova Federació Empresarial del Gran Penedès. La FEGP disposa de tres seus socials, al Vendrell, Vilafranca del Penedès i Vilanova i la Geltrú.

    L’entitat està presidida per Martí Sistané i compta amb la presidència adjunta de Santi Carda. El Comitè Executiu el completen nou membres: el secretari, Andreu Batlle; el tresorer, Xavier Montserrat; els vicepresidents, Conxi Martínez, Xavier Montoliu, Bernat Morales i Ramon Novell, i els vocals, Joan Capellades, Valentí Grané i Albert Olivella. Es reuneix mensualment.

    No queden tan llunyanes en el temps les dèries d’alguns regidors per inaugurar una piscina coberta o un poliesportiu a la seva vila. Fins fa poc a les municipalitats no s’avaluava el cost d’oportunitat d’una inversió com tampoc es discernia si estava prou justificada i obeïa a les necessitats de la població. La qüestió era que el poble tingués tants o més equipaments que el poble del costat.

    En abandonar el cicle depressiu, aquests darrers anys l’expansió de la regió metropolitana ha posat les comarques del Gran Penedès cada vegada més a prop del rovell econòmic. Hem deixat de ser perifèrics i suburbans. Des del punt de vista industrial avui ja formem part del gran districte. Una altra cosa és si aprofitem o no aquesta tendència i si gestionem adequadament les oportunitats que això representa.

    Ja és a la venda el número 142

     

    Subscripció newsletter Penedès Econòmic

    Subscriu-te a la Newsletter del Penedès Econòmic
    i rebràs totes les notícies en un sol correu