Potser s’escriuen en minúscules i molt poques vegades transcendeixen més enllà del municipi però les polítiques de proximitat són les que més poden incidir en la vida de la ciutadania i determinar el progrés d’un poble. 
Encetem la tardor i amb el nou curs s’ha activat el compte enrere que ens ha de portar a les eleccions municipals. Ens hi juguem molt, tot i que no sempre donem el valor que mereix la composició dels governs locals. 

Fa molts anys un llegendari cap de redacció del diari La Vanguardia explicava amb un cert sarcasme que a l’hora d’editar el seu periòdic calia tenir en compte els anunciants, en primer lloc; els compromisos i els favors, en segon; les esqueles, per descomptat, i finalment, si quedava paper per omplir, era qüestió de posar-hi alguna notícia. 
Una fórmula semblant podria atribuir-se als programes electorals que redacten els partits polítics de cara a les municipals. Sovint són textos orfes d’imaginació, farcits de tòpics i recoberts d’una beixamel recurrent; una mena de sonsònia gens estimulant, generalment. 
No us serà difícil trobar coincidències amb els textos escrits ara fa quatre anys; fins i tot, paràgrafs copiats al peu de la lletra. Tampoc us resultarà estranya la similitud d’estils i amaneraments per part de grups que no tenen res a veure entre ells; o caldria suposar-ho. 
Si ens fixem en els apartats de promoció econòmica i projecció del municipi, molt poques vegades descobrim propostes concretes i més aviat s’entreveu una falta de coneixement per part dels redactors. Els termes indefugibles, com ara la sostenibilitat, la transició energètica i la digitalització, emmascaren la falta de criteri. 
Més encara, a l’hora d’escriure un text electoral no es tenen gaire en compte els indicadors i els informes de conjuntura. Es fan propostes sense tenir en compte les tendències i les estadístiques; per tant, les oportunitats i les amenaces. Són músics que toquen d’oïda. 
La literatura electoral acostuma a ser vàcua i anodina però rarament mereix la reprovació dels militants, més capficats en els objectius de la campanya que no pas en els arguments. Podríem fer un homiliari amb els programes electorals i inserir-los en el full parroquial; també passarien inadvertits. Prosa laica. 
Seria bo que els textos programàtics es presentessin com un full de ruta en el què s’exposés què es vol aconseguir, per què i de quina manera. Més que desideràtums estèrils haurien de ser pragmàtiques que ens ajudessin a intuir les intencions d’uns i altres i, fins i tot, comparar els reptes i els costos d’oportunitat.
Una altra deterioració la trobem en la confecció de les llistes amb les identitats dels regidors potencials. No sempre la composició de la candidatura és congruent amb el programa electoral; al cap i a la fi, la partitura hauria de ser interpretada per músics avesats en cadascuna de les solfes. 
Què passarà d’aquí a vuit mesos? No us feu il·lusions. Només podem garantir que de nou ocuparan els escons del plenari persones amb vocació i ganes de treballar per la seva comunitat; persones, això també i per altra banda, a les què ningú haurà exigit prèviament una cèdula de competències ni un currículum com a gestors. 
Com a espectador dels teatres consistorials, el pas dels quadriennis m’ha reforçat l’admiració per la dedicació de la majoria de les nostres regidores i regidors. Amb poques excepcions, us asseguro que s’ho agafen amb interès i arriben a fer-s’ho seu; fins al punt, a vegades, de perdre el món de vista i oblidar-se tot just dels que estan a les platees i els galliners.
No em pregunteu, però, per les capacitats i les habilitats a l’hora de resoldre, planificar i executar les consignes expressades en els programes de govern. No podria respondre sense caure a les potes dels cavalls i guanyar-me tota mena de requestes i retrets. 
El que em preocupa, més enllà d’aquestes tumefaccions i aquells furóncols, és la promoció econòmica de les nostres viles i com es dissenyen les polítiques de suport als professionals i les empreses; en definitiva, com es pot contribuir des dels ajuntaments a l’estabilitat dels mercats de treball i l’ocupabilitat per a tot el ventall dels segments i els perfils laborals. M’amoïna tant o més com ho farem per vitalitzar el comerç del costat de casa i afavorir la recuperació de metratges industrials. 
Què hauria de passar d’aquí a vuit mesos? Que les persones que assumeixin el compromís de la projecció econòmica tinguin el perfil competencial més adient.