Isidre Also Torrents

    La Cambra de Comerç del Gran Penedès

    El 8 de maig es tancarà el procés electoral convocat per renovar les cambres de comerç. Poques setmanes abans la confusió era màxima pel que fa al sistema de vot electrònic. A hores d’ara tampoc no està gaire més clar. Heus aquí que les eleccions són tardanes en el calendari i, per contra, sembla que venen precipitades en les formes; poc tempestives, potser.

    Quin és el paper de les cambres de comerç i fins a quin punt representen l’empresariat. Per a què serveixen les cambres de comerç i quina és la seva finalitat. Com està organitzada i com es finança la institució cameral. Quins són els mecanismes d’actuació. Què se’n pot esperar de les cambres i com poden ajudar les empreses. Hi ha molts interrogants i poques certeses. Es troba a faltar una certa didàctica. Les noves generacions de directius i directives no saben de què estem parlant. Els més granadets tampoc no ho sabrien explicar.

    No puc perdre el respecte a la institució de les cambres de comerç -sobretot perquè hi treballen bons professionals i també perquè hi penja un llustre històric, amb una mena de passepartout desclassat- però sempre he sentit animadversió per la seva arrogància corporativa, molt més quan era obligatòria la contribució cameral. No fa pas tant que quan les empreses preguntaven per què s’havia de pagar sí o sí, rebien com a resposta un gasiu i lacònic perquè sí; sense més.
    Quan es va esvair l’obligatorietat de la quota, mig d’amagatotis les cambres van acomiadar bona part del personal i es van desprendre de la sumptuositat que mantenien des de feia molts i molts anys. Van fer cau i net, com si mai hagués passat res. Sense més.
    Que jo en tingui notícia, les empreses contribuents, que ho eren totes -de mal cor, a la força i sota amenaça d’embargament- mai no van rebre els detalls comptables ni mai varen conèixer la recaptació que s’exercia en cadascuna de les demarcacions; com tampoc mai vàrem saber com es retornaven els diners percebuts en el mateix territori ni què se n’havia fet. Ara no és qüestió de malpensar, és clar que no, però sí de lamentar una manca de transparència, ara que està de moda apel·lar-la.
    Algú em pot dir quants diners, i en concepte de què, han abocat les cambres en qualsevol de les nostres tres comarques durant els darrers cinquanta anys?
    L’empresariat del Penedès i del Garraf va badar quan era l’hora de tenir cambra pròpia, a principis del segle XX. Manresa, Terrassa, Sabadell, Valls, Reus i Tortosa, entre d’altres, tenien els lideratges que nosaltres hem trobat a faltar: des del punt de vista polític i des del punt de vista empresarial. Per això avui dia aquestes ciutats tenen les seves cambres homònimes, mentre que al Vendrell, Vilafranca del Penedès i Vilanova i la Geltrú es van conformar en tenir subseus de perfil baix i cap cot.
    Certament, convindria desar els arxius i les pràctiques decimonòniques i donar la benvinguda a un nou escenari en el què les cambres passin a ser palanques de competitivitat per al conjunt del país, però també per a cadascun dels territoris, com el Gran Penedès.
    Ara tornem a tenir una nova oportunitat. És el moment d’exigir que reverteixi en el nostre entorn granpenedesenc bona part de les aportacions que fan les nostres empreses a les tresoreries camerals.
    Potser no podem tenir una cambra pròpia però sí que hem de tenir una major participació i més influència en el si de la institució. A banda, cal recuperar el protagonisme de les delegacions i dotar-les de recursos perquè puguin fer la seva feina.
    I així, com si res.

    Ja és a la venda el número 140

     

    Subscripció newsletter Penedès Econòmic

    Subscriu-te a la Newsletter del Penedès Econòmic
    i rebràs totes les notícies en un sol correu