Durant anys ens han venut una promesa seductora: la tecnologia venia a alliberar-nos. Automatitzar tasques, estalviar temps, reduir esforç i deixar-nos espai per al que és important. En part ho ha aconseguit. Però també ha portat una gran paradoxa.
Se suposava que pensaríem menys en allò feixuc per pensar més en allò valuós. Tanmateix, sovint passa el contrari: deixem d’exercitar capacitats quotidianes i, a canvi, gastem energia mental intentant entendre sistemes que no formen part de la nostra lògica natural.
Recordem menys telèfons, calculem menys, ens orientem menys, escrivim menys per nosaltres mateixos i deleguem petites decisions cada dia. Al mateix temps, hem d’aprendre contrasenyes impossibles, menús confusos, validacions absurdes, aplicacions poc intuïtives i tràmits digitals interminables.
No hem deixat de pensar. Hem hagut de començar a pensar en coses pitjors.
Abans l’esforç mental es dirigia a l’objectiu: resoldre una gestió, organitzar una tasca o prendre una decisió. Ara, massa vegades, l’energia es consumeix a desxifrar l’eina que suposadament venia a ajudar-nos.
A tot això s’hi afegeix la distracció permanent. Les xarxes socials omplen qualsevol espera, pausa o moment de silenci amb estímuls continus: vídeos breus, notificacions, polèmiques instantànies i contingut infinit. Una mena d’opi digital que entreté, però també dificulta la concentració i el pensament profund.
Fa poc vaig veure un vídeo d’una dona que repetia: “Quan tingui temps, tornaré a tocar el piano”. Sempre sorgia alguna cosa abans. Quan finalment va arribar aquell moment, l’artrosi ja no li permetia tocar. Potser amb la ment passarà una cosa semblant: si ens entretenen amb tasques que la desgasten i la dispersen, quan la necessitem de debò potser descobrirem que recuperar-la costa més del que pensàvem.
Ara bé, tot això només preocuparà a qui encara consideri que pensar és valuós. Potser aquest serà, precisament, un dels grans debats del futur.
El veritable progrés no serà crear màquines que pensin per nosaltres, sinó eines que ens permetin pensar millor.