PENEDÈS ECONÒMIC

L’altre dia fent un vol per Barcelona em vaig trobar amb una paradeta de jocs i joguines artesanes, sostenibles i pedagògiques, i atès el moment que ens trobem, vaig remenar entre els jocs per als regals d’aquestes èpoques que venen, i... voilà, un joc em va cridar molt l’atenció: Un joc de cartes sobre les emocions! Un rara avis, dins dels catàlegs típics i mítics de joguines. Ho vaig trobar fantàstic, un joc que tracta les emocions tot jugant amb cartes, amb unes il·lustracions meravelloses sobre la felicitat, la culpa, la ira, la por... coses que crec que en molts casos no es treballen prou ni a les escoles ni a les llars.

El procés Català va de rebel·lió, sigui quin sigui el desenllaç ha fet florir una dreta espanyola amb ferum dictatorial, una esquerra d’estat, un rei no electe amb interessos, s’han tret les màscares i s’ha vist que això no va de banderes, va d’unes elits contra un poble, des de la tecnocràcia funcionarial fins a l’IBEX i com no, passant per una prostituïda Europa dels pobles.

Quan estigueu llegint aquestes línies ja haurà passat l’1 d’octubre, i m’és impossible aventurar-me de dir-vos que haurà passat, tot és possible, el govern espanyol està ferit i la fera està desbocada. Independentment del que hagi passat el que està succeint es fascinant, i des del recolzament de les PIMES catalanes als sindicats obrers, que estan convocant una vaga general, que poder sigui la primera que serà fins i tot recolzada pels empresaris.

Aquest últim trimestre he tingut la sort de poder donar formació a un grup de joves de la nostra comarca, joves en molts casos en situacions complicades, famílies desestructurades, acollits en CRAES, i tot plegat m’ha portat a dues reflexions de certa importància.

La primera recau en adonar-se de situacions socials que ens pensem que son llunyanes, ja que molts cops vivim en una bombolla social, ja per què ens ho hem “currat”, o ja bé per una posició familiar benestant, i sense anar lluny, poder estar amb jovent que per A o per B els toca viure en situacions difícils, m’ha fet obrir els ulls d’una societat que no veu o no vol veure altres realitats, i que poc se’n parlen, i aquí també un toc de crítica amb aquest article.

Agència Catalana de Turisme, Turisme de Barcelona, Diputació de Barcelona, Enoturisme Penedès, Turisme d’Avinyonet... Hi sóc a totes, tinc 6 segells a la firma del meu correu i als dossiers d’informació, assisteixo a cada una de les reunions de cadascun d’ells, i seguim on érem fa 10 anys.

No hem sabut tocar la tecla que fa falta per acabar d’impulsar el turisme al Penedès. Tots els indicadors ens mostren una evolució del turisme espectacular, passarem dels 980 milions de turistes donant voltes per a tot el món al 2015, a 1.800 milions al 2030. Sí, en 15 anys es duplicarà la quantitat de gent que farà turisme. Si ho fem mínimament bé tindrem mil oportunitats per créixer, però malauradament no tenim estratègia ni cap mena d’“unió” entre els agents que han de desenvolupar el turisme. Fem el mateix que fèiem fa 10 anys, i ja no és que no avancem, sinó que anem enrere.

Quelcom estem fent malament quan s’estan detectant als nostres joves malalties que fa unes desenes d’anys eren típiques d’adults, bàsicament malalties psicològiques. Recents estudis i publicacions ens mostren la cara oculta de l’era de la informació, que si ho encadenem amb una crisis laboral de mercat juvenil, ens crea un còctel molotov per començar a considerar.