En moltes crisis afloren una sèrie de problemàtiques, i en aquesta actual està éssent especialment florida, el vaixell s’enfonsa i tothom juga a ser l’orquestra aquella que segueix tocant mentre anem abocats a l’abisme... lolailo-lailo-lailo...
El primer, i segurament més greu és que no aprenguem dels errors del passat, i ho estem fent, des del sistema educatiu, al sanitari, s’aguanta tot plegat d’un fil molt prim, el sistema està dèbil, molt tocat.

Em dóna la sensació que la gent en general no és conscient de què ens ve a sobre, de la crisi econòmica que toca a la porta... Entre la mateixa COVID-19, l’arribada de l’estiu, i tot plegat, hi ha com un flow que em fa patir, no tenim els ulls prou oberts, i “ojos que no ven, esquina que te tragas”.
Fa pocs dies ha sortit la EPA i les dades són molt pessimistes, amb un atur al 15,33% sense comptabilitzar els ERTOs, aquesta intervenció del mercat laboral amaga el desastre i ens fa retardar les reformes i les ajudes que necessitem. Estem molt a prop de la zona de no retorn.

Molta gent esperava que moltes coses canviessin amb la covid-19, i si, han canviat però no tant com hom li agradaria. Es deia que el turisme no tornarà a ser el mateix, i sí que hi tornarà en quant aparegui una vacuna. Es deia que les relacions socials serien diferents, que deixaríem de ser llatins, i tan bon punt ens han deixat hem recuperat totes les abraçades perdudes. Diuen que els homes som l’únic animal que encepega dues vegades amb la mateixa pedra...

Amb tricorni i metralleta, treu el cap la dictadura... Segurament us soni aquesta cançó, i apel·lo l’actualitat als fets que estan passant amb les altes instàncies de la Guardia Civil, i les que estaran passant a la judicatura espanyola però que em temo que estaran essent silenciades.
Soroll de sabres que dèiem durant la transició, quelcom que no se sap exacte però que gairebé segur que està passant, potser es conspiranoia o poder no, però que fa tuf, molt de tuf. Segurament hem d’anar a buscar molt profundament l’arrel de tots aquests fets, i que la pròpia acció-reacció en portarà a ensumar a ERC per aquí al mig, un possible càstig a de los Cobos pels fets de l’1-O, la polarització de la política, l’aparició de VOX i els sequaços seguidors als cossos de policia i la judicatura...

Encara no entenc com no veig més i més plaques fotovoltaiques als sostres dels nostres cellers i empreses. Tot el que sigui solar és una inversió de les que generen pocs dubtes; en general surten uns ROI de 5 anys.
Us ho dic per experiència: al nostre petit celler, ARTCAVA, acabem d’invertir uns 30K € en una mini planta d’autoconsum que genera gairebé 14,28kWp, fet que significa que d’abril a octubre el 100% de l’energia serà produïda per la nostra pròpia instal·lació, la meitat de l’any, la resta ens suposa més del 50% d’estalvi en la factura. A part, l’energia la comprem a una distribuïdora certificada d’energia verda que, per tant, el 100% de l’energia que consumim és verda.

Llegeixo aquests dies sobre la voluntat del Consell Comarcal, amb la DO Penedès, la fundació VITEC i l’Ajuntament de Vilafranca, de dur a terme la planificació d’un viver de celleristes. Me n’alegro, ho celebro i hi dono suport infinitament.
Hi ha exemples propers a la veïna DO Conca de Barberà, específicament a Barberà de la Conca des del 2007, com també fa temps que sento a dir que aquest viver seria a l’escola Espiells, ja ho sentia quan jo hi estudiava!