Karl Marx, (filòsof, economista polític, sociòleg i revolucionari alemany i pare teòric del socialisme marxista i del comunisme), deia que quan una democràcia no és plena, se’n diu democràcia limitada, ja que la representació del poble no es real.
Hi ha diversos politòlegs que refermen que no es pot deixar elegir a la gent perquè és bruta, ignorant i com una massa, i que està esgotada per a decidir per si mateixa. Per això teoritzaven sobre una democràcia limitada. Aquesta visió tan pessimista és la que vertebra la nostra democràcia. Tenim una democràcia limitada en què el votant delega a una tecnocràcia.

Grans privatitzacions, la reforma exprés de l’article 135 de la constitució per tornar el deute o modificar les normes de la Casa Real… Fins i tot l’aplicació del 155. Són decisions francament discutibles si te les mires de l’espiell de la democràcia participativa. En aquestes decisions hi intervenen alts funcionaris, la direcció política, les grans empreses o fins i tot Brussel·les, que té molt poder i no pas precisament elegit de manera democràtica.
Aquesta combinació és la que constitueix l’elit de poder: un conjunt molt reduït de persones que, com que són tan poques i s’assemblen tant, no els costa gens d’estar d’acord. Tot i els processos electorals, nosaltres som molt lluny de controlar o saber en veritat què passa en aquest petit cercle de poder real. Això que tenim és una democràcia representativa, delegada i limitada que garanteix una sèrie de serveis, però que produeix allò que Marx anomenava alienació.
Els alts funcionaris, els advocats de l’estat, els nobles, poders judicials (que no jutges), els grans empresaris i tots encerclats per la monarquia, són dins d’aquest cercle de poder, i aquests no es mouen, en contra dels representats politics que si tenen una rotació. Al final, vinc a dir que ens pensem que tenim un democràcia, i és cert, però no plena.
Per què penseu que el procés d’independència i cedir autonomia es quelcom impossible mitjançant mètodes representatius o legals? Perquè desmunten aquests cercles de poder, que molts provenen de fa molt de temps, fins i tot abans del franquisme. Totes les lleis aprovades pel Parlament català que han estat rebutjades pel TC (27 per ser exactes), no són més que moviments d’aquesta tecnocràcia per no perdre control sobre normatives que poden afectar-los.
Per cert, quan comença la Lliga de futbol?