Fa uns pocs mesos tenia certa esperança amb la marca CAVA... el relleu al capdavant del Consell Regulador, l’aparició de Corpinnat com a revulsiu, el xiuxiueig que escoltava al bar d’Avinyonet... però tot s’ha esfumat. Els més enòfils entendreu el títol de l’article.
“Esperpèntic” és l’únic adjectiu que se m’acudeix per descriure la presentació dels números del CR CAVA de fa pocs dies. Es veia com el seu president s’empassava cada una de les dades que donava, es deuen pensar que els del sector som els pagesos d’“antes”, i s’equivoquen, comença a haver gent molt preparada tant a la vinya com als cellers, i el Sr. Pagés ho sap. Per això semblava que estigués donant les dades en veu petita. Exposar només les bones dades, és com aquell que li assenyales amb el dit la lluna, i mira el dit i no la lluna. A mi no em colen més tonteries.
S’omplen la boca dels 244 milions d’ampolles... però a quin preu mitjà?, aquesta dada no la van voler donar. El Prosecco esta en 379 milions i esperen en els propers anys arribar a 500 milions. Aquí el preu mitjà no importa tant perquè el seu mètode és molt econòmic, i estan en una estratègia de penetració de mercat.
En qualsevol curs de màrqueting, dins d’un gràfic de posicionament BCG, tindríem el Prosecco com a producte “ESTRELLA” (rendibilitat i ventes elevades), amb un alt creixement del mercat i una alta participació en ell. El Champagne estaria en creixement relatiu i alta participació, un producte “VACA” (com la gallina d’ous d’or), i el Cava, perdent mercat i participació mediocre, com un producte “GOS”, i ull amb aquesta referència, porta al desastre: En el cas dels productes que no són líders del mercat en el seu segment i que aquest segment està per sota de la mitjana de creixement del mercat, se’ls anomena productes Gos. Aquests productes caldria analitzar-los detingudament perquè en cas que el mercat decreixi de manera exponencial no aportarien cash flow al sector i estaríem gastant recursos propis cosa que abocaria a no poder pagar ni l’enterrament.
Tres solucions hi veig a tot plegat, de més a menys factibles, segons el que he descrit de la matriu BCG:
1.- Unió dels petits (Institut del Cava + Pimecava), pressionar fort dins del sector per “apropiar-se” de la marca CAVA, creant un sotrac important al sector, que seria allò de cremar les naus i renéixer com un au Fènix amb una estratègia de branding contractada al millor brand manager de l’actualitat.
2.- Modificar el plec de condicions del CR CAVA, i permetre el mètode Charmat (com el Prosecco) per a la elaboració de CAVA, i restringir el mètode tradicional al CAVA PREMIUM o digueu-li com vulgueu.
3.- Petits cavistes i tots els agricultors junts “rotllo” Révolution française, collint el raïm i tirant-lo al bell mig de la C-15 / N-340.
