No feia falta arribar aquest punt de la pandèmia per donar-nos compte que tenim un problema amb la gran majoria dels crèdits i préstecs ICO. Segurament no ha estat el model més adequat per aturar el cop que ens va produir la pandèmia, però segurament va ser l’única i ràpida manera d’instrumentar una ajuda en temps rècord.
Cal recordar que el gran problema és que tot aquest nou endeutament, encara que sigui tou, ha estat per cobrir pèrdues, les quals s’han estès durant molts mesos i en quantitats elevades per la idiosincràsia molts cops d’un tancament total. Per tant, finançar les pèrdues i els préstecs o crèdits anteriors amb major palanquejament financer, via nou deute, no és a priori -ni molt menys- una bona opció.
Tot pinta que totes les parts estan molt interessades a allargar la situació, i de facto, l’única opció serà transformar aquest deute en perpetu, no sense cost, ja que el pes al passiu del balanç sempre hi serà. Per tant, si l’estat no allarga o facilita molt l’amortització es començarà a veure un carrusel de tancaments i acomiadaments, i les empreses no podran fer front al retorn d’aquests préstecs tous.
I els bancs? Bé, tenen els diners just on els volen tenir, a priori i excepte una fallida de l’estat, són dels diners més segurs que poden disposar. No els hi interessa que les empreses amortitzin, vers el contrari, que s’allargui i vagin generant més interessos.
Tot sembla indicar que el futur més acceptable (que no té perquè ser el que passi en veritat), és que aquest deute es transformi en perpetu o quasi perpetu, amb l’únic dany col·lateral que significa tenir el passiu a llarg termini amb un deute allà.
L’única esperança, i que un servidor no les té totes, són els fons EU-REACT o fons de resiliència que puguin fer augmentar de forma considerable l’economia, molt per sobre d’un creixement “normal”. Si les expectatives per al 2022 estan en un creixement d’entre el 5% i el 6%, ens hauríem de col·locar al 8%-9%, i que les empreses ho posin tot per créixer, i no tan sols esperar noves ajudes des de la taula del despatx.
