Hi havia una vegada... Un arquer que va voler caçar la lluna. Nit rere nit, sense descans, va llançar les seves fletxes cap a l’astre. Els veïns van començar a burlar-se’n. Immutable, va seguir llançant les seves fletxes. Mai va caçar la lluna, però es va convertir en el millor arquer del món.
Bonic escrit del polifacètic artista xilè Alejandro Jodorowsky sobre el valor de l´esforç i la conveniència de tenir ideals per donar sentit a les nostres vides.
Reflexionant sobre les seves paraules, arribo a la conclusió que es tracta d’un clar missatge a no renunciar als nostres ideals, metes o aspiracions per grans que siguin, i que elles han d’anar sempre acompanyades d’un esforç extraordinari.

- “Mestre, tinc un problema amb el meu fill: em va portar les notes del col·legi, una alta qualificació en dibuix i una pèssima qualificació en matemàtiques”
- “Què faràs?”
- “El posaré immediatament a fer classes particulars amb un professor de matemàtiques!”
- “Insensat, posa’l immediatament a fer classes particulars amb un professor de dibuix! Desenvolupa el seu talent. Tots servim per a alguna cosa però no tots servim pel mateix.”

Hi havia una vegada... Un ric industrial del Nord que es va horroritzar quan va veure a un pescador del Sud tranquil·lament recolzat contra la seva barca i fumant una pipa.
- Per què no has sortit a pescar? Li va preguntar l’industrial.
- Perquè ja he pescat prou per avui, va respondre el pescador.
- I per què no pesques més del que necessites? va insistir l’industrial.
- ¿I què faria amb això? va preguntar al seu torn el pescador.
- Guanyaries més diners, va ser la resposta.
- D’aquesta manera podries posar un motor a la teva barca. Llavors podries anar a aigües més profundes i pescar més peixos. Llavors guanyaries prou per comprar-te unes xarxes de niló, amb les quals obtindries més peixos i més diners. Aviat guanyaries per tenir dues barques... i fins a una veritable flota. Llavors series ric, com jo.
- I què faria llavors? va preguntar de nou el pescador.
- Podries seure i gaudir de la vida, va respondre l’industrial.
- I què creus que estic fent en aquest precís moment?, Va respondre el satisfet pescador.

Hi havia una vegada... un home pobre que es va trobar en el seu camí a un antic amic. Aquest tenia un poder sobrenatural que li permetia fer miracles. Com l’home pobre es queixava de les dificultats de la seva vida, el seu amic va tocar amb el dit un maó que immediatament es va convertir en or. Li va oferir al pobre, però aquest es va lamentar que allò era molt poc. L’amic va tocar un lleó de pedra que es va convertir en un lleó d’or massís i ho va agregar al totxo d’or. L’amic va insistir que tots dos regals eren poca cosa.
- “Què més vols, doncs?”, Li va preguntar sorprès el creador de prodigis.
- “Voldria el teu dit!”, Va contestar l’altre.

Hi havia una vegada... Un ancià que estava fent cua per pujar a l’autobús i un jove que estava darrere d’ell li va preguntar:
- Perdoni, té foc?”
- No!, Li va contestar una mica enfadat l’ancià.
El jove va pensar: “No em mosseguis” i va demanar foc a una altra persona.
Uns minuts més tard, l’ancià que tenia davant va encendre una cigarreta! ... Així que el jove li va dir:
- Escolti, per què m’ha dit que no tenia foc quan està clar que sí?
- “Veurà vostè” -va respondre l’ancià:

Hi havia una vegada... quatre personatges anomenats TOTS, ALGÚ, QUALSEVOL i NINGÚ.
Va passar que calia acabar una feina molt important per al dia següent.
TOTS sabien que ALGÚ ho faria.
QUALSEVOL podria haver-ho fet, però en realitat NINGÚ ho va fer.
ALGÚ es va enfadar quan es va assabentar del que havia passat, perquè li hauria correspost fer-ho a TOTS.
El resultat va ser que TOTS creia que ho faria QUALSEVOL i NINGÚ es va adonar que ALGÚ no ho faria.
Volen saber com acaba aquesta història?
ALGÚ va retreure a TOTS perquè en realitat NINGÚ va fer el que hagués pogut fer QUALSEVOL.