“Tirada al camp estava des de feia temps una flauta que ja ningú tocava, fins que un dia un burro que passejava per allí va esbufegar fort sobre ella fent-la produir el so més dolç de la seva vida, és a dir, de la vida del burro i de la flauta.
Incapaços de comprendre el que havia passat, ja que la racionalitat no era el seu fort i tots dos creien en la racionalitat, es van separar pressurosos, avergonyits del millor que l’un i l’altre havien fet durant la seva trista existència.”
Es tracta d´un dels molts microcontes que va escriure l’autor centreamericà Augusto Monterroso, creador d’aquest gènere que pretén reduir al mínim d’elements una història.

El relat ens dóna a entendre que la racionalitat no té perquè necessàriament ser el camí més adequat. L’atzar pot crear oportunitats per a algú com per al burro. Els esdeveniments creen oportunitats que només nosaltres mateixos podem entreveure i convertir-les en èxits. 
Tornant al relat, veiem com el raonament dels dos protagonistes en pensar “no pot ser”, descarta sense veure l’èxit aconseguit. La “lògica” desbanca en aquest cas l’emoció.
Per tant, cal subratllar que quan un s’enfronta a un resultat incert, o desconegut, confiar en la intuïció i les emocions pot resultar la millor estratègia.
Les emocions es guien pels sentiments mentre que allò racional posa el focus en la raó, la lògica i el seny. Així doncs, les decisions racionals o decisions emocionals són aquelles que prenem amb la ment o el cor. Segons els experts, les millors decisions sempre es prenen sintonitzant la lògica amb l’emoció, la intuïció amb l’experiència.
De fet, no solem actuar només a través de les emocions o per una freda lògica, objectiva i raonable. Les nostres millors decisions solen ser, de manera gairebé inconscient, una barreja de les dues.
Sempre he considerat que no hem de confiar en la sort. Però certament, existeix. Estar en un lloc determinat, en un moment donat,... pot, “fer sonar la flauta” i mai millor dit si ens atenem al literal del relat.