La lletera i el càntir de llet

    “Hi havia una vegada, ... una noia, el pare de la qual era lleter, amb un càntir de llet al cap.
    Caminava lleugera fent grans gambades per arribar com més aviat millor a la ciutat, on anava per vendre la llet que duia.
    Pel camí va començar a pensar què faria amb els diners que li donarien a canvi de la llet.
    -Compraré un centenar d’ous. O no, millor tres pollastres. Sí, compraré tres pollastres!
    La noia seguia endavant tenint cura de no ensopegar mentre la seva imaginació anava cada cop més i més lluny.
    -Criaré els pollastres i tindré cada vegada més, i encara que aparegui per aquí la guineu i en mati alguns, segur que en tinc prou per poder comprar un porc. Encebaré al porc i quan estigui bonic el revendré a bon preu. Aleshores compraré una vaca, i al seu vedell també….
    Però de sobte, la noia va ensopegar, el càntir es va trencar i amb ell se’n van anar la vedella, la vaca, el porc i els pollastres.”

    Conegudíssim relat curt de Jean de La Fontaine (S. XVII). Igual que qualsevol de les seves faules, d’aquest relat se’n desprèn un ensenyament moral o una lliçó amb la finalitat d’educar a través de la seva moralitat.

    Aquí, segurament Fontaine pretenia posar fre a l’ímpetu i l’ànsia, sovint desmesurada i tan propis de la joventut.

    Aquesta senzilla història relata el que li va passar a una nena que en comptes d’alegrar-se pel que tenia al moment, es va distreure fent “castells a l’aire” deixant volar la seva desbocada imaginació.

    Ens ensenya la importància de fer les coses amb calma. Premeditadament i prèvia anàlisi de pros i contres. No s’haurien d’idear grans projectes de manera immediata. Cada procés té el seu ritme, necessita el seu “tempo” i s’ha de fer pas a pas. 

    Evidentment està bé somiar i pensar a tenir o assolir allò que avui no tenim. És innat a la condició humana i sobretot entre els joves. Tot i això, el que Fontaine ens transmet és que si desitgem massa, com li passa a la lletera, podem quedar-nos sense res. Hem d’aprendre a esperar aconseguir allò que desitgem a través de l’esforç i la feina. Cal ser pacients i saber limitar les ambicions. 

    La lletera ens ensenya que mentre és bo tenir ambicions, és determinant mantenir els “peus a terra”, treballant amb el que es té en el present. Els nostres somnis i plans no ens han d’apartar de la realitat.

    Ja és a la venda el número 143


     

    Subscripció newsletter Penedès Econòmic

    Subscriu-te a la Newsletter del Penedès Econòmic
    i rebràs totes les notícies en un sol correu