“Hi havia una vegada...Un ancià anomenat Chunglang, tenia una petita propietat a la muntanya. Un dia se li va escapar un dels seus cavalls i els veïns es van acostar a manifestar-li el condol.

Tot i això l’ancià va replicar:

- “Qui sap si això ha estat una desgràcia!”

I heus aquí que diversos dies després el cavall va tornar, i portava amb si tota una rajada de magnífics cavalls salvatges. De nou es van presentar els veïns i el van felicitar per la bona sort.

Però el vell de la muntanya els va dir:

- “Qui sap si això ha estat un succés afortunat!”

Llegeix més …

Explica la llegenda que Alexandre el Gran, gran guerrer i conqueridor, estant en vigílies de la seva mort, va fer cridar els seus generals, anomenats diàdocs, per comunicar-los els seus tres últims desitjos.

Un cop vinguts tots al seu llit, i envoltat d’ells, va procedir a enumerar els seus requeriments posteriors:

- Que el taüt fos portat a coll i transportat pels millors metges de l’època.

- Que els tresors que havia conquerit durant tota la vida, plata, or i pedres precioses, fossin escampats pel camí que portava fins a la seva pròpia tomba.

- Que les seves mans quedessin balancejant-se a l’aire, fora del taüt, i a la vista de tots.

Un dels seus generals, sorprès per tan insòlits desitjos, va tenir a bé preguntar a Alexandre quines eren les raons per a semblants desitjos.

Llegeix més …

Cert dia, un savi va visitar l’infern. Allà, va veure molta gent asseguda al voltant d’una taula opulentament servida. Estava plena d’aliments apetitosos i exquisits. No obstant, tots els comensals tenien cara de afamats i el gest demacrat: Havien de menjar amb escuradents; però no podien, perquè eren uns escuradents tan llargs com un rem. Per això, per més que estiraven el braç, mai no aconseguien endur-se res a la boca.

Llegeix més …

Un crustaci estava molt orgullós de la seva closca. Deia a un peix:
- “Sí senyor; el meu és un castell molt fort. Quan el tanco, ningú no pot fer més que apuntar-me amb el dit.”
Així, mentre estaven parlant, es va sentir un xip-xap. El peix va fugir ràpidament, mentre que l’altre es va tancar al seu embolcall.
Va passar una bona estona i el crustaci va començar a preguntar-se què havia passat.
Com que tot semblava molt tranquil, va obrir les valves per indagar i va notar que ja no es trobava en el seu mitjà habitual.
Efectivament, estava al costat de centenars d’altres animals semblants a ell, en una parada del mercat, sota un cartell que deia:
- “1000 el quilo”

Llegeix més …

Hi havia una vegada... un membre de la tribu índia es va presentar furiós davant del seu jefe per informar-lo que estava decidit a prendre venjança d’un enemic que l’havia ofès greument.
Volia anar-hi immediatament i matar-lo sense pietat!
El jefe el va escoltar atentament i després li va proposar que anés a fer el que tenia pensat, però, abans de fer-ho, omplis la pipa de tabac i la fumés amb calma al peu de l’arbre sagrat del poble.

Llegeix més …

Hi havia una vegada... Un empresari agricultor, de poc estudi, que participava tots els anys en la principal fira d’agricultura de la seva ciutat. El més extraordinari és que ell sempre guanyava any rere any, el trofeu: blat de moro de l’any. Entrava amb el seu blat de moro a la fira i sortia amb la faixa blava recobrint el seu pit. El seu blat de moro era cada vegada millor.

Llegeix més …