“En certa ocasió es queixava un deixeble al seu Mestre:
- Sempre ens expliques històries, però mai no ens reveles el seu significat
El Mestre li va replicar:
- T’agradaria que algú t’oferís fruita i la mastegués abans de donar-te-la?
Ningú no pot descobrir el teu propi significat al teu lloc.
Ni tan sols el Mestre”.

Clara i concreta reflexió del polifacètic Anthony de Mello extreta del llibre “El canto del pájaro”.

En molts aspectes de la vida i encara més, en l’entorn laboral, ens agrada que ens donin les coses fetes. És més fàcil, no ens hem d’esforçar per aconseguir-ho perquè ens ho donen fet.

Però de poc serveix el coneixement sense portar-lo a la pràctica.

Viure sense tenir experiències que ens ajudin a créixer i experimentar, seria un mer sobreviure.

La moralitat d’aquest relat es repeteix al passatge de la Bíblia on es diu “ensenya’ls a pescar en lloc de donar-los el peix, ...”

També se li atribueix a Confuci l’escrit “dona un peix a un home i menjarà un dia, ensenya-li a pescar i menjarà sempre”.

En matèria d’ensenyaments, ningú no hauria de donar res complet o “mastegat”, només idees, titulars o pistes. La resta és feina de cadascun. Cadascú de nosaltres som el nostre propi mestre.

La pròpia experiència és el millor camí per aprendre, ja que, altrament, no seria el nostre aprenentatge, sinó el d’aquelles persones que van viure l’experiència. Només a través de les vivències, acceptant els errors, podrem treure les nostres pròpies conclusions per continuar avançant.

Viure es basa en experimentar i això forma part de la nostra essència humana, i del nostre instint de curiositat.
I és que al final, no hi ha res més gratificant que concloure una feina havent-la desenvolupat per nosaltres mateixos i amb el nostre propi esforç.

De la mateixa manera que ningú ens posa el menjar mastegat a la boca, per què altres han de pensar per nosaltres?
Hem de viure la nostra pròpia experiència. Només així un mateix sabrà si la fruita és dolça o àcida.