Hi havia una vegada... un grup de persones que estaven convidades a un banquet en un castell medieval. Era una festa esplèndida, els millors menjars, els vins més costosos ... No faltava l’orquestra. Els convidats tenien molta gana. I un cop tips, en lloc d’anar a casa, continuaven degustant aliments.
Eren tan voraços que es va acabar el menjar. L’amo de la casa va enviar als seus criats, recolzats pels guàrdies de seguretat, a buscar més aliments entre els pobres pagesos de l’entorn.
També el gas va començar a escassejar, i els cuiners van ordenar a alguns criats que tallessin fusta de les columnes i de la teulada per fer foc i continuar cuinant.
Al cap d’una bona estona les columnes cedien i apareixien esquerdes al sostre. Però els servents i els comensals estaven tan absorts en el seu que no s’adonaven de les conseqüències de les seves accions...
Relat anònim que ens fa pensar en que els nostres actes, desemboquen sempre en unes conseqüències determinades. I és que tots, en alguna ocasió no hem assumit la responsabilitat sobre les conseqüències d’aquests. Sovint es defuig de la nostra pròpia responsabilitat i s’atribueix a altres persones o a les circumstàncies...