“Hi havia una vegada...Un ancià anomenat Chunglang, tenia una petita propietat a la muntanya. Un dia se li va escapar un dels seus cavalls i els veïns es van acostar a manifestar-li el condol.
Tot i això l’ancià va replicar:
- “Qui sap si això ha estat una desgràcia!”
I heus aquí que diversos dies després el cavall va tornar, i portava amb si tota una rajada de magnífics cavalls salvatges. De nou es van presentar els veïns i el van felicitar per la bona sort.
Però el vell de la muntanya els va dir:
- “Qui sap si això ha estat un succés afortunat!”
Com que tenien tants cavalls, el fill de l’ancià es va aficionar a muntar-los, però un dia va caure i es va trencar una cama. Un altre cop els veïns van anar a donar-li el condol, i novament els va replicar el vell:
- “Qui sap si això ha estat una desgràcia!”
L’any següent es van presentar a la muntanya l’exercit de l’emperador. Reclutaven joves forts per la guerra, com a missatgers de l’emperador i per portar la seva llitera. Al fill de l’ancià, que encara estava impedit de la cama, no se’l van emportar.
Chunglang somreia”
Magnífic relat atribuït a Hermann Hesse (escriptor, poeta i novel·lista, nascut a finals del segle XIX a Alemanya).
Acostumem a relacionar la fortuna o la desgràcia amb la bona o mala sort.
Sóc del parer que la sort per si sola no existeix. Cal buscar-la, cal ser-hi.
D’aquesta manera no és res més que la resposta o conseqüència d’una sèrie d’accions.
Ho veiem clarament al relat de Hesse. Tot passa i és conseqüència d’alguna acció prèvia.
Abans de focalitzar-nos al costat menys positiu dels esdeveniments, hem de ser objectius i per descomptat, comprovar com passat un temps el que moltes vegades semblava terrible s’acaba convertint en un camí molt més positiu del que imaginàvem.
El relat ens deixa un altre clar missatge: Millor ponderar amb calma, sobre la dolenta o la bona sort, perquè potser no és tan dolenta… Ni tan bona!
Crec en l’esforç, en la feina, en crear circumstàncies favorables, fins i tot crec que és bo aprendre de l’error i tornar-ho a fer millor, però no crec ni en la bona ni en la mala sort. Perquè en realitat, tot allò que ens passa, ens dóna una lliçó de vida i ens fa triar entre ser protagonistes o víctimes de la nostra pròpia vida.
