Meditar abans d’actuar

    Hi havia una vegada... un membre de la tribu índia es va presentar furiós davant del seu jefe per informar-lo que estava decidit a prendre venjança d’un enemic que l’havia ofès greument.
    Volia anar-hi immediatament i matar-lo sense pietat!
    El jefe el va escoltar atentament i després li va proposar que anés a fer el que tenia pensat, però, abans de fer-ho, omplis la pipa de tabac i la fumés amb calma al peu de l’arbre sagrat del poble.

    L’home va carregar la pipa i va anar a seure sota la copa del gran arbre.
    Va trigar una hora a acabar la pipa. Després va sacsejar les cendres i va decidir tornar a parlar amb el jefe per dir-li que ho havia pensat millor, que era excessiu matar el seu enemic, però que sí que li donaria una pallissa memorable perquè mai no s’oblidés de l’ofensa.
    Novament el vell el va escoltar i va aprovar la seva decisió, però li va ordenar que, ja que havia canviat de parer, omplís una altra vegada la pipa i anés a fumar-la al mateix lloc.
    També aquesta vegada l’home va complir el seu encàrrec i va gastar mitja hora meditant.
    Després va tornar on era el cacic i li va dir que considerava excessiu castigar físicament el seu enemic, però que aniria a retreure-li la seva mala acció i li faria passar vergonya davant de tots.
    Com sempre, va ser escoltat amb bondat, però el vell va tornar a ordenar-li que repetís la seva meditació com ho havia fet les anteriors vegades.
    L’home mig molest, però ja molt més serè, es va dirigir a l’arbre centenari i allà assegut va anar convertint en fum, el tabac.
    Quan va acabar, va tornar al jefe i li va dir:
    - “Pensant-ho millor, veig que la cosa no és per tant. Aniré on m’espera el meu agressor per fer-li una abraçada. Així recuperaré un amic que segurament es penedirà del que ha fet”.
    El vell jefe li va regalar dues càrregues de tabac perquè anessin a fumar junts al peu de l’arbre, dient-li:
    - “Això és precisament el que t’havia de demanar, però no t’ho podia dir jo; calia donar-te temps perquè ho descobrissis tu mateix”.
    Llegenda índia sobre meditar abans d’actuar. Una actitud que tenim ben apresa a nivell teòric però que sovint, davant una ofensa o atac, ens costa reprimir-nos i en un “cop calent, deixem anar la cavalleria” i, solem actuar o dir sobre el que després ens penedirem.
    No és fàcil, però cal saber contenir aquests impulsos. Hi ha diverses tècniques, mossegar-nos la llengua, comptar fins a tres o millor fins a tres-cents o tres mil.

     Ja és a la venda el número 120

    Subscripció newsletter Penedès Econòmic

    Subscriu-te a la Newsletter del Penedès Econòmic
    i rebràs totes les notícies en un sol correu