El tresor més valuós

    Explica la llegenda que Alexandre el Gran, gran guerrer i conqueridor, estant en vigílies de la seva mort, va fer cridar els seus generals, anomenats diàdocs, per comunicar-los els seus tres últims desitjos.

    Un cop vinguts tots al seu llit, i envoltat d’ells, va procedir a enumerar els seus requeriments posteriors:

    - Que el taüt fos portat a coll i transportat pels millors metges de l’època.

    - Que els tresors que havia conquerit durant tota la vida, plata, or i pedres precioses, fossin escampats pel camí que portava fins a la seva pròpia tomba.

    - Que les seves mans quedessin balancejant-se a l’aire, fora del taüt, i a la vista de tots.

    Un dels seus generals, sorprès per tan insòlits desitjos, va tenir a bé preguntar a Alexandre quines eren les raons per a semblants desitjos.

    Tot seguit, Alexandre va argumentar:

    - “Vull que els més eminents metges carreguin el meu taüt, per així mostrar-los a tots, i a ells mateixos, que no tenen, davant de la mort, el poder de curar”

    - “Vull que el sòl sigui cobert pels meus tresors perquè tots puguin veure que els béns materials aquí conquerits, aquí romandran, i no se n’aniran amb cap de nosaltres, simples mortals”

    - “Vull que les meves mans es balancegin al vent, perquè les persones puguin veure que així com vam venir a aquest món amb les mans buides, de la mateixa manera ens anirem, quan se’ns acabi el més valuós tresor que posseïm, que no és un altre que el temps”.

    Aprofitar la història per generar consells o lliçons és molt apropiat, ja que ens suposa una referència directa i real i, en definitiva, més creïble.

    Aquesta història ens alliçona en diverses veritats:

    Que la mort, no té cura ni remei.

    Que els béns materials no ens acompanyen en morir.

    Que naixem i morim sense res.

    I finalment, que el tresor més preuat que posseïm és el temps.

    El temps és limitat i a diferència que els diners no els podem multiplicar.

    No hi ha maldat a voler progressar i assolir el benestar. És innat en l’ésser humà. Però també és propi de l’home l’ambició desmesurada o l’avarícia.

    Com deia, una llegenda bonica amb unes lliçons, tan bàsiques com certes.

     

     Ja és a la venda el número 123

    Subscripció newsletter Penedès Econòmic

    Subscriu-te a la Newsletter del Penedès Econòmic
    i rebràs totes les notícies en un sol correu