Hi havia una vegada, ... Quatre viatgers provinents de diferents països que seguien la mateixa ruta van ajuntar els pocs diners que tenien per comprar menjar.
El persa va dir: “Comprarem angur”.
L’àrab va contestar: “No, jo vull inab”.
El turc no va estar d’acord i va exclamar: “D’això res, jo menjaré uzum”.
El grec va protestar dient: “El que comprarem serà stafil”.
Com que cap sabia el que significaven les paraules dels altres, van començar a barallar-se entre si. Tenien informació, però no tenien coneixement.
Va passar per allà un home que va dir:
- “Jo puc satisfer el desig de tots vostès, donin-me els seus diners.”
Els viatgers van accedir a la sol·licitud del nouvingut. Al cap d’una estona, l’home va tornar amb allò que tots havien esmentat sense saber que es referien al mateix: raïm.
El conte ens parla sobre el discutir sense comprendre.
No és exactament el cas però, certament, tendim a defensar els nostres arguments tan ferotgement, que no ens adonem que de vegades l’altra persona està dient exactament el mateix.
Les discussions solen convertir-se en autèntics combats on l’únic que val és sortir victoriós. Representa, en certa manera, imposar-se a l’altre, sentir-se poderós. És la competitivitat personal portada a l’extrem de la qual sorgirà un guanyador i un perdedor. Solem posar tant ímpetu que no ens adonem que, en realitat, les dues persones estem dient pràcticament el mateix. D’aquesta forma, el que podria ser un bon debat, es converteix en un camp de batalla dialèctic.
La coneguda dita com a ‘discutir per discutir’, s’observa sovint en converses en què algú planteja una opinió i la resta tracta de tombar-la buscant la fallada en el seu argument, quan veritablement pensen semblant. Però les ànsies de protagonisme o el no saber escoltar els altres, ens porten a posar-nos en contra del nostre interlocutor pel simple fet de no haver estat nosaltres els que hem tret el tema.
Discutir sense barallar-nos és difícil però possible i saludable per a un mateix i per a la relació amb les altres persones.
No oblidem la gran frase de l’escriptor francès Joseph Joubert, “l’objecte de tota discussió no ha de ser el triomf, sinó el progrés”.
Amb paciència, comprensió i una bona disposició a aprendre dels altres i enriquir els teus punts de vista, tot és molt més senzill.