PENEDÈS ECONÒMIC

El diari econòmic online de la Vegueria Penedès

Agustí Romeo Huguet

Ambició

Hi havia una vegada... un home pobre que es va trobar en el seu camí a un antic amic. Aquest tenia un poder sobrenatural que li permetia fer miracles. Com l’home pobre es queixava de les dificultats de la seva vida, el seu amic va tocar amb el dit un maó que immediatament es va convertir en or. Li va oferir al pobre, però aquest es va lamentar que allò era molt poc. L’amic va tocar un lleó de pedra que es va convertir en un lleó d’or massís i ho va agregar al totxo d’or. L’amic va insistir que tots dos regals eren poca cosa.
- “Què més vols, doncs?”, Li va preguntar sorprès el creador de prodigis.
- “Voldria el teu dit!”, Va contestar l’altre.

Llegeix més:Ambició

Planificar a llarg termini

Hi havia una vegada... Un ancià que estava fent cua per pujar a l’autobús i un jove que estava darrere d’ell li va preguntar:
- Perdoni, té foc?”
- No!, Li va contestar una mica enfadat l’ancià.
El jove va pensar: “No em mosseguis” i va demanar foc a una altra persona.
Uns minuts més tard, l’ancià que tenia davant va encendre una cigarreta! ... Així que el jove li va dir:
- Escolti, per què m’ha dit que no tenia foc quan està clar que sí?
- “Veurà vostè” -va respondre l’ancià:

Llegeix més:Planificar a llarg termini

Proactivitat

Hi havia una vegada... quatre personatges anomenats TOTS, ALGÚ, QUALSEVOL i NINGÚ.
Va passar que calia acabar una feina molt important per al dia següent.
TOTS sabien que ALGÚ ho faria.
QUALSEVOL podria haver-ho fet, però en realitat NINGÚ ho va fer.
ALGÚ es va enfadar quan es va assabentar del que havia passat, perquè li hauria correspost fer-ho a TOTS.
El resultat va ser que TOTS creia que ho faria QUALSEVOL i NINGÚ es va adonar que ALGÚ no ho faria.
Volen saber com acaba aquesta història?
ALGÚ va retreure a TOTS perquè en realitat NINGÚ va fer el que hagués pogut fer QUALSEVOL.

Llegeix més:Proactivitat

Arreglar el món

Hi havia una vegada... Un científic, que vivia preocupat amb els problemes del món, estava decidit a trobar els mitjans per minorar-los. Passava els seus dies en el seu laboratori a la recerca de respostes per als seus dubtes.
Un dia, el seu fill de sis anys va envair el seu santuari, decidit a ajudar-lo a treballar. El científic, nerviós per la interrupció, li va demanar al nen que anés a jugar a un altre costat. Veient que era impossible treure’l, el pare va pensar en alguna cosa que pogués entretenir-lo. Tot d’una es va trobar amb una revista, on hi havia un mapa amb el món, just el que necessitava. Amb unes tisores, va retallar el mapa en diversos trossos i juntament amb un rotllo de cinta, hi va lliurar al seu fill dient:

Llegeix més:Arreglar el món

Tot depèn de nosaltres mateixos

Hi havia una vegada... un vidu que vivia amb les seves dues filles curioses i intel·ligents.

Les nenes sempre feien moltes preguntes; alguna d’elles, les sabia respondre, d’altres no.

Ell pretenia oferir-les-hi la millor educació, per tant, va decidir portar a les nenes de vacances amb un savi que vivia a la part alta d’un turó.

El savi sempre responia a totes les preguntes sense ni tan sols dubtar.

Impacients les nenes van decidir inventar una pregunta que ell no sabria respondre.

Llavors, una d’elles va aparèixer amb una bonica papallona blava que faria servir per enganyar al savi.

- Què faràs?

Llegeix més:Tot depèn de nosaltres mateixos

“Cremar les naus”... la fe com a eina de motivació

Hi havia una vegada... concretament al segle III abans de Crist, en arribar a la costa fenícia, Alexandre el Gran va haver d’afrontar una de les seves més grans batalles.

En desembarcar, va comprendre que els soldats enemics superaven en quantitat, tres vegades més gran, el seu gran exèrcit.

Els seus homes estaven atemorits i no trobaven motivació per afrontar la lluita; havien perdut la fe i es donaven per derrotats. La por havia acabat amb aquells guerrers invencibles.

Quan Alexandre el Gran va desembarcar a tots els seus homes a la costa enemiga, va donar l’ordre que fossin cremades totes les seves naus.

Llegeix més:“Cremar les naus”... la fe com a  eina de motivació