PENEDÈS ECONÒMIC

El diari econòmic online del Penedès i el Garraf

 

PENEDÈS ECONÒMIC

El diari econòmic online de la Vegueria Penedès

Agustí Romeo Huguet

Sobre l’ambició

Hi havia una vegada... Un home pobre que es va trobar en el seu camí a un antic amic. Aquest tenia un poder sobrenatural que li permetia fer miracles. Com l’home pobre es queixava de les dificultats de la seva vida, el seu amic va tocar amb el dit un maó que immediatament es va convertir en or. L’hi va oferir a el pobre, però aquest es va lamentar que això era molt poc. L’amic va tocar un lleó de pedra que es va convertir en un lleó d’or massís i el va agregar al maó d’or. L’amic va insistir que tots dos regals eren poca cosa.

Llegeix més...

La necessitat de lluitar

Hi havia una vegada... Un home que va trobar el capoll d’una papallona i se’l va endur a casa per poder veure-la quan sortís d’ell. Un dia, va veure que hi havia un petit orifici, i llavors es va asseure a observar durant diverses hores, veient que la papallona lluitava per poder sortir del capoll.
L’home va observar que forcejava durament per poder passar el seu cos a través del petit orifici, fins que va arribar un moment en què va semblar haver cessat la lluita, ja que aparentment no progressava en el seu intent. Semblava que s’havia encallat. Llavors l’home, en la seva bondat, va decidir ajudar a la papallona i amb una petita tisora va tallar la banda de l’orifici del capoll per fer-lo més gran i d’aquesta manera per fi la papallona va poder sortir.
No obstant això, al sortir, tenia el cos molt inflat i unes ales petites i doblegades.

Llegeix més...

Les conseqüències de les nostres accions

Hi havia una vegada... un grup de persones que estaven convidades a un banquet en un castell medieval. Era una festa esplèndida, els millors menjars, els vins més costosos ... No faltava l’orquestra. Els convidats tenien molta gana. I un cop tips, en lloc d’anar a casa, continuaven degustant aliments.
Eren tan voraços que es va acabar el menjar. L’amo de la casa va enviar als seus criats, recolzats pels guàrdies de seguretat, a buscar més aliments entre els pobres pagesos de l’entorn.
També el gas va començar a escassejar, i els cuiners van ordenar a alguns criats que tallessin fusta de les columnes i de la teulada per fer foc i continuar cuinant.
Al cap d’una bona estona les columnes cedien i apareixien esquerdes al sostre. Però els servents i els comensals estaven tan absorts en el seu que no s’adonaven de les conseqüències de les seves accions...
Relat anònim que ens fa pensar en que els nostres actes, desemboquen sempre en unes conseqüències determinades. I és que tots, en alguna ocasió no hem assumit la responsabilitat sobre les conseqüències d’aquests. Sovint es defuig de la nostra pròpia responsabilitat i s’atribueix a altres persones o a les circumstàncies...

Llegeix més...

La teoria de les limitacions

Un pare estava observant el seu fill petit que intentava moure un test amb flors molt pesat. El petit s’esforçava, suava, però no aconseguia desplaçar el test ni un mil·límetre.
-“Has emprat totes les teves forces?” li va preguntar el pare.
-“Sí”, va respondre el nen.
-“No”, va replicar el pare. “Encara no m’has demanat que t’ajudi”.
Petit relat de Bruno Ferrero que ens recorda que a la vida professional és imprescindible aprendre a identificar tots els elements que obstrueixen el correcte desenvolupament de les tasques, tant pel que fa a les organitzacions com als treballadors.

Llegeix més...

L’actitud davant l’aprenentatge

Un estudiant d’arts marcials es va aproximar al seu mestre amb una pregunta:
- “M’agradaria augmentar el meu coneixement de les arts marcials. A més del que vaig aprendre amb vostè, m’agradaria estudiar amb un altre professor per poder aprendre un altre estil. Què pensa de la meva idea?”.

Llegeix més...

Flexibilitat i/o Duresa

Hi havia una vegada, ... El fill de cert competent home de negocis, que mostrava signes de gran preocupació. Acostumat com estava a detectar problemes, el pare el va convidar a esmorzar per xerrar tot sol i conduir-lo a explicar-li el que li passava. Indagar, que en efecte, les coses no marxaven bé: La seva carrera, el seu treball, les seves relacions, estaven plenes de traves i el jove se sentia acorralat i impotent.
- “No sé com superar els obstacles”, va confessar, “i no per debilitat, puc assegurar-ho. No conec molts més homes durs que jo, i no obstant això sento que retrocedeixo en comptes d’avançar.”

Llegeix més...

 Ja és a la venda el número 111

Subscripció newsletter Penedès Econòmic

Subscriu-te a la Newsletter del Penedès Econòmic i rebràs totes les notícies en un sol correu