- “Mestre, què he de fer per no sentir-me tan malament pel comportament irracional d’algunes persones?
Algunes parlen massa, d’altres són hostils i ignorants. Unes no tenen empatia i es creuen superiors sense motius. Algunes no reconeixen els seus errors i en donen la culpa altres... Altres són mentideres i calumnien... Sento odi i ressentiment envers totes elles”.
- Doncs viu com les flors!, va advertir el mestre.
- I... com és viure com les flors?, va preguntar el deixeble.
El mestre va respondre.
- Posa atenció a aquestes flors, va dir, assenyalant uns lliris que creixien al jardí.
Elles neixen als fems, però són pures i perfumades. Extreuen de l’adob pudent tot allò que els és útil i saludable, però no permeten que l’agre de la terra taqui la frescor dels seus pètals.
Pot ser savi sentir-se una mica malament per les coses negatives que un mateix fa i pot servir com a motivació per millorar-les.
Però no és savi permetre que els vicis dels altres t’incomodin.
Els defectes són d’ells i no teus. I si no són teus, no hi ha motiu per irritar-te...
Exercita la virtut de rebutjar tot el mal que ve des de fora, absorbeix tots els nutrients que t’ofereixin i perfuma la teva vida i la dels altres sentint-te bé i fent el bé.
Això és viure com les flors”.
Magnífic relat anònim que és tota una “lliçó de vida” de com afrontar enuigs i disgustos que sovint ens ocasionen persones properes.
Certament, és difícil aconseguir que no ens afecti el que passa al nostre voltant.
Segons indica Inma Ruiz al seu blog ganadineroytiempo.com, som propensos a deixar-nos portar pels nostres impulsos, i és normal, però també estem dotats d’un poderós poder, el de triar quina volem que sigui la nostra reacció després d’aquest primer impuls.
No hem de perdre temps pensant com s’han portat de malament amb nosaltres.
La millor reacció que podem tenir és treure el bo de la situació i no donar-hi més voltes.
No hem de permetre que allò que fan els altres condicioni les nostres vides.
L’important de tot això no és que aconseguim evitar molestar-nos pel que passa al costat nostre, el que hem de tractar és de desempallegar-nos d’aquests sentiments que no ens fa bé, així que ens adonem que ho estem sentint.
Tota una “lliçó de vida”.