“S’explica que un home, que havia perdut la destral, sospitava que li havia robat el fill del seu veí. La seva manera de caminar, el seu tarannà i la seva manera de parlar l’assenyalaven com el lladre. Les seves accions, cadascun dels seus moviments i, de fet, la seva conducta en general indicaven amb claredat que ell i no un altre havia robat la destral.
Amb el temps, però, mentre cavava al seu jardí, l’amo es va trobar la destral perduda. L’endemà, quan va tornar a veure el fill del seu veí, no va trobar cap rastre de culpa en els moviments, ni en les accions, ni en la conducta en general”.
Breu relat del poeta i editor mexicà contemporani Julio Trujillo.
A través d’aquesta història, explica com l’ésser humà és capaç de malpensar davant d’idees errònies i de jutjar algú sense tenir arguments evidents.
Els pensaments erronis són idees o creences incorrectes, sobre un mateix i sobre els altres, que ens generen malestar i frustració.
Un judici a algú del nostre entorn pot ser una acció “automàtica”, humana i per tant excusable. Tot i això, hauríem de contenir aquests “promptes” ja que no suposen res positiu per a les nostres relacions.
Ara bé, quan jutjar els altres es converteix en un hàbit, és quelcom comú i, que segons els psicòlegs, es dona en persones frustrades.
Són persones, que de manera habitual exerceixen de falsos jutges en qualsevol petita acció sense que ningú els ho demani.
Poden no tenir mals sentiments, i és la seva frustració la que els condueix a aquest tipus d’agressió, i justifiquen la vida desacreditant les dels altres. És una acció automàtica, sense premeditació, de reconfort amb ells mateixos.
En l’àmbit laboral i de l’empresa, el malpensar i, el jutjar, només ens poden portar a un ambient de treball “tòxic”. Adjectiu molt emprat ara amb el qual es descriu un malestar basat en discrepàncies negatives que fomenten entorns laborals “agressius”.
Una organització amb una cultura tòxica fa que la feina, les persones i l’entorn causin nivells d’estrès insans que afectaran també la vida privada. I perjudicarà la qualitat de vida de les persones dificultant-ne el creixement professional.
S’ha detectat també que una empresa amb un ambient de treball tòxic experimenta baixos nivells de productivitat.
Evidentment en una mateixa empresa hi poden haver discrepàncies i diferents maneres de veure les coses. Això pot resultar fins i tot positiu si es canalitza bé i es discuteix de manera positiva i constructiva sota un objectiu comú (“tots a una”).