“Hi havia una vegada... Un savi mestre oriental que va decidir treure de l’aigua, un escorpí que s’estava ofegant, però quan ho va fer, aquest el va picar.
Per la reacció al dolor, el mestre el va deixar anar, i l’animal va caure a l’aigua i novament s’ofegava. El mestre va intentar treure’l una altra vegada, i una altra vegada l’escorpí el va picar.
Algú que ho havia observat tot, es va acostar al mestre i li va dir:
Perdoni, però vostè és tossut! No entén que cada cop que intenti treure’l de l’aigua, el picarà?”
El mestre va respondre:
“La naturalesa de l’alacrà és picar, i això no canviarà la meva, que és ajudar”.
I aleshores, ajudant-se d’una fulla, el mestre va treure l’animalet de l’aigua i li va salvar la vida”.
Relat anònim, procedent de l’Índia que ens convida a reflexionar sobre la naturalesa de cadascú.
La seva moralitat es podria resumir aconsellant: “No canviïs la teva naturalesa si algú et fa mal; només pren precaucions”. Per tant, no hauríem de deixar de ser qui som ni d’actuar en contra del que som per moltes dificultats que trobem.
El savi i l’escorpí es troben en una situació extrema. Tot i la circumstància que els ha reunit, tots dos continuen sent ells mateixos.
Recuperant una reflexió que també es podria adequar a l’essència del relat és la que diu “Preocupa’t més per la teva consciència que per la teva reputació ja que la teva consciència és allò que tu ets, la teva reputació és el que els altres pensen de tu”.
Vol dir que no ens ha de preocupar l’opinió dels altres i quedar-nos tranquils amb la nostra consciència si és reflex de la nostra manera de ser.
No es pot canviar l’essència de les persones; cal acceptar-les tal com són.
Però evidentment això no vol dir que no puguem influir en el comportament dels altres. Podem fer reflexionar, podem aconsellar i aquests canviar. Això és “modelar” comportaments però l’essència de cada personalitat és la que és.
Segons considera la psicòloga Nicole Yurena, és un fet, a més, inevitable que les persones canviïn d’alguna manera, encara que sigui mínimament, i no necessàriament a millor. Però sí, òbviament, la vida influeix en la personalitat i la manera d’actuar de les persones. El pas del temps i els esdeveniments fa que es produeixin canvis.