Un estudiant de zen es queixava que no podia meditar, els seus pensaments no li ho permetien. Va parlar d’això amb el seu mestre dient-li:
“Mestre, els pensaments i les imatges mentals no em deixen meditar; quan se’n van uns segons, després tornen amb més força. No puc meditar. No em deixen en pau”.
El mestre li va dir que això depenia d’ell mateix i que deixés de cavil·lar.
Tot i això, l’estudiant seguia lamentant-se que els pensaments no el deixaven en pau i que la seva ment estava confosa. Cada vegada que intentava concentrar-se, tot un tren de pensaments i reflexions curtes, sovint inútils i trivials, irrompien al cap…
El mestre llavors li va dir:
“Bé. Agafa fort aquesta cullera i tingues-la a la mà. Ara seu i medita”.
El deixeble va obeir. Al cap d’una estona, el mestre li va ordenar:
”Deixa la cullera!”.
L’alumne així va fer i la cullera va caure òbviament a terra.
Va mirar el seu mestre amb estupor i aquest li va preguntar:
“Aleshores, ara digues-me qui agafava a qui, tu a la cullera, o la cullera a tu?”
Conte tradicional budista que ens convida a reflexionar sobre la nostra capacitat de governar sobre la nostra pròpia ment.
Molts psicòlegs coincideixen a apuntar que tots tenim pensaments negatius amb més o menys freqüència. Quan aquestes cavil·lacions esdevenen tòxiques i repetitives, poden afectar la nostra concentració i productivitat, alhora que provocar alts nivells d’ansietat.
De la nostra manera de pensar es desprenen les nostres paraules, actituds i, en definitiva, maneres de ser.
Si els nostres pensaments són negatius i destructius, la forma de comportament serà així mateix.
Si, per contra, els nostres pensaments són constructius o positius, la nostra manera de ser es tornarà així de positiva.
En definitiva, la nostra manera de ser i de viure queda determinada per la naturalesa dels nostres pensaments.
Destacar també el fet que els pensaments negatius solen ser contagiosos, per això és sempre bo envoltar-nos de persones que emanin i transmetin positivitat.
Hi ha multitud de tractaments enfocats a dominar o controlar els nostres pensaments. Difícils però efectives. De fet, és una de les teràpies més esteses en psicologia.
