Hi havia una vegada... Un home molt ric que va demanar a Sengai que li escrivís alguna cosa per a la continuïtat de la prosperitat de la seva família, de manera que pogués mantenir la seva fortuna de generació en generació.
Sengai va prendre un llarg full de paper d’arròs i va escriure:
- “El pare mor, el fill mor, el nét mor”.
L’home ric es va indignar i es va ofendre:
- “Jo li vaig demanar que escrivís alguna cosa per a la felicitat de la meva família! Per què va fer una broma d’aquest tipus?”
Sengai va explicar tranquil·lament:
- “No vaig pretendre fer bromes. Si abans de la seva mort el seu fill morís, això ho feriria immensament. Si el seu nét se n’anés abans que el seu fill, tant vostè com ell estarien destruïts. Però si la seva família, de generació en generació, mor a l’ordre que li vaig descriure, aquest seria el curs més natural de la vida. Jo dic això veritable riquesa”.
Conte zen sobre l’ordre natural dels successos que ens fa pensar i es pot contraposar d´alguna manera, als anomenats “temps de la immediatesa” que estem vivint.
I ja no és només culpa de les eines tecnològiques que ens faciliten una informació a l’instant.
El nostre afany de voler guanyar temps al temps, d’una competitivitat desmesurada, de viure en una cursa constant sense cap fita...
Poden fer d’alguna forma, no respectar l’ordre natural dels successos.
Que li preguntin per exemple, a l’estat natural del nostre planeta sinó.
Que li preguntin a aquell famós constructor que va començar la casa per la teulada...
Les presses que ens envolten fan fer accions que alteren sovint l’ordre i el cicle natural de les coses.
Hauríem de pensar més abans de fer per fer ja que l’ordre es basa “simplement”, en l’organització per tal d´obtindre quelcom funcional, precís i positiu als nostres interessos.
Cal, a més, imputar sempre un objectiu que ha de ser alhora clar, mesurable i assolible per garantir una acció intel·ligent.
I aquesta és, com diu Sengai en el conte, la veritable riquesa.