Educació

    El poeta Coleridge va rebre un dia la visita d’un admirador.
    Expliquen que en el transcurs de la conversa, va sorgir el tema de la infantesa i l’educació:
    - “Crec”, va afirmar amb rotunditat el visitant, “que s’ha de deixar als infants total llibertat perquè pensin i actuïn des que són molt petits i que puguin prendre les seves pròpies decisions sense que nosaltres intervinguem. Només així podran desenvolupar al màxim tota la seva potencialitat.”
    - “Vine a veure el meu jardí de roses”, li va dir Coleridge, acompanyant el seu admirador fins al jardí.
    En veure’l, el visitant va exclamar:
    - “Però això no és un jardí... això és un pati ple de mala herba!”
    - “Solia estar ple de roses”, va dir el poeta, “però aquest any vaig decidir deixar a les plantes del meu jardí en total llibertat de créixer a plaer sense atendre-les. I aquest és el resultat.”

    Sovint ens manifestem en contra de les normes. Tot i això, són necessàries per poder viure en societat. La convivència no és fàcil; per això és imprescindible elaborar reglaments que la puguin garantir.
    Les primeres normes que hem de transmetre a un infant es basen en allò que coneixem com a “educació”.
    Considero que l’educació ha de ser una feina a desenvolupar des del si familiar i des del primer minut. Els pares no podem relegar aquesta tasca.
    L’escola influirà en el seu comportament amb els altres i aprofundirà en les seves competències, coneixements i aptituds, però l’actitud s’ha de mostrar a casa.
    Encara que sembli retrògrad, crec que avui s’estila una educació per part dels pares cap als fills, massa “llibertària”.
    Permete’m il·lustrar-ho amb un clar i real exemple:
    Un matí anant a treballar en un autobús públic, hora punta i ple perquè se sumaven treballadors i pares i mares acompanyant els seus fills i filles a l’escola...
    Tres nens de poca edat que es coneixien cridaven fortament. Com més cridaven, més reien els adults acompanyants. En cap moment se’ls va dir “no crideu tant que hi ha molta gent i podeu molestar”. Es tracta d’un tema “sensible” on no es pot generalitzar frívolament. Hi haurà casos i casos però considero que dins del “paquet” de crisi de valors que estem vivint es pot afegir sense cap dubte una manca d’educació en els infants per part de les noves generacions. Una tendència a un estil educatiu mal entès més “llibertari” que pot restar en alguns casos, estar a sobre com caldria dels nostres fills i filles.

    Ja és a la venda el número 129

    Subscripció newsletter Penedès Econòmic

    Subscriu-te a la Newsletter del Penedès Econòmic
    i rebràs totes les notícies en un sol correu