Un nen arriba a casa seva i diu: “Mama, puc anar a l’hospital per veure un amic que està malalt?
- “És clar, però... què té?”
El fill, amb el cap cot, diu: “Un tumor al cervell”.
La mare, furiosa, li diu: “I per què vols anar a l’hospital? Vols veure’l morir?” El nen marxa i desapareix.
Hores més tard, torna vermell de tant plorar, dient: “Oh mare, ha estat tan horrible, ell ha mort davant meu!”
La mare molesta: “I ara ja estàs feliç? Aquesta és l’escena què volies veure?”
Una darrera llàgrima cau dels ulls del nen i acompanyada d’un somriure, diu: “Sí mama, molt feliç!”
- “He arribat a temps per veure’l somriure i dir-me: Jo sabia que vindries”.
Emocionant relat a partir del qual podem reflexionar i fer-nos un munt de preguntes:
- El relat reflecteix la innocència i l’amor incondicional que tenen els nens... i que els adults oblidem?
- La crisi de valors que estem vivint afecta al de l’amistat?
- Es pot compaginar amistat i feina?
- ...
En primer lloc i, a banda de la bellesa i emoció que desprèn el relat, considero que és un exemple d’amistat “extrema” ja que si consultem el diccionari, l’amistat es defineix simplement com “un lligam afectuós entre dues persones”.
I és que potser hem idealitzat el concepte portant-lo a extrems quan diem que no tenim tants amics o que es poden comptar amb els dits de la mà, ...
De la mateixa manera, m’agradaria desmuntar el tòpic que és preferible no barrejar amistat i feina.
Per què no? Tinguem en compte la veritable dita que “el roce hace el cariño” o que “el frec fa l’afecte”. Les hores, vivències, èxits i decepcions que podem compartir amb altres a la nostra vida laboral són molts, i fruit d’això és que neixi un afecte interpersonal.
Hi ha estudis que demostren que l’amistat a la feina és una font de suport emocional que reverteix directament en la nostra felicitat, millora la productivitat del treball en equip, promou el compromís i la identificació amb l’empresa i augmenta el capital social de l’equip.
És per això que moltes estructures empresarials fomenten les relacions interpersonals fora de l’àmbit laboral.
Fora fins i tot d´una mateixa empresa, en una relació client-proveïdor per exemple,... Per què no es pot forjar una relació personal per sobre d’allò estrictament professional?
