“Hi havia una vegada, ... un savi monjo que passejava al costat del seu deixeble a la vora d’un riu. Durant el seu caminar, va veure com un escorpí havia caigut a l’aigua i s’estava ofegant, i va prendre la decisió de salvar-lo traient-lo de l’aigua. Però una vegada a la mà, l’animal li va picar.
El dolor va fer que el monjo deixés anar l’escorpí, que va tornar a caure a l’aigua. El savi va tornar a intentar treure’l, però de nou l’animal li va picar provocant que el deixés caure. Això va passar una tercera vegada. El deixeble del monjo, preocupat, li va preguntar per què ho continuava fent si l’animal sempre el picava.
El monjo, somrient, li va respondre que la naturalesa de l’escorpí és la de picar, mentre que la d’ell no era altra que ajudar. Dit això el monjo va prendre una fulla i, amb la seva ajuda, va aconseguir treure l’escorpí de l’aigua i salvar-lo sense patir-ne la picada”.
Aquest conte originari de l’Índia ens explica que no hem de lluitar contra la nostra pròpia naturalesa encara que ens pugui fer mal; tan sols hem de prendre precaucions. No hem de deixar de ser qui som ni d’actuar contra la nostra realitat.
“Ser un mateix”, és un dels reptes gens fàcils que tenim els homes i les dones avui dia.
La societat i el món que ens envolta ens bombardeja constantment amb models de comportament, estàndards de bellesa, estils de vida ideals,... que poden portar-nos a copiar-los en comptes de cercar la nostra pròpia identitat, en ser d’alguna manera nosaltres mateixos, “autèntics”.
Ser un mateix significa viure i actuar amb els nostres propis desitjos, creences, valors i experiències. Hem d’acceptar i practicar la nostra singularitat desenvolupant així una autoestima sana.
Ser nosaltres mateixos farà que connectem amb persones que valoren i accepten la nostra personalitat. Així, les nostres relacions seran més sinceres i autèntiques ja que no hi haurà res a amagar o aparentar.
Si ens mostrem volent imitar models aliens, ens pot produir ansietat i estrès, ja que no és fàcil interpretar permanentment un paper fugint de la nostra pròpia realitat.
Voler encaixar en entorns i cercles que ens envolten, la necessitat d’agradar i ser acceptats, ens sol restar autenticitat i fins i tot benestar psicològic.
D’aquesta manera, en una societat que gairebé sempre assenyala qui pensa, sent i actua de manera única i diferent, costa enormement atrevir-se a ser nosaltres mateixos en tota la nostra essència.
Ser un mateix s’ha convertit en un acte de valentia i un exercici d’amor propi que d’aconseguir-ho es transforma en un acte de llibertat amb nosaltres mateixos ja que ens permet viure una vida alineada amb la nostra essència.