“En una muntanya hi vivia un savi que responia a totes les preguntes, dubtes i inconvenients que tenien les persones. Milers hi acudien diàriament per consultar-lo sobre els seus problemes. Un dia, en adonar-se de la dependència que s’estava creant al voltant dels seus consells, va decidir reunir-los tots al voltant de la gruta.
Allí, amb milers i milers al seu voltant, els va explicar una anècdota graciosa que va fer deixar anar riallades a tots els presents. En acabar-la va esperar un minut en silenci i va tornar a començar a explicar l’anècdota. Aquesta vegada només uns quants van riure i molts van assumir un moment de confusió.
El savi va fer el mateix una tercera vegada, només que en aquesta ocasió ningú va riure de la història. Un dels seus admiradors més grans es va acostar i li va preguntar quin era el sentit de la dinàmica. Al que el savi va respondre: «No poden riure’s del mateix acudit una vegada i una altra, però sí que poden queixar-se i plorar una vegada i una altra pels mateixos problemes. ¿No és potser paradoxal?».
Tots aquells que l’envoltaven baixaren el cap avergonyits i es retiraren a poc a poc de la muntanya. Des de llavors només rep un parell de consultes al dia; totes aquestes relacionades amb coses estrictament importants”.
Conte anònim que posa en evidència una de tantes “faltes” que cometem els humans amb certa assiduïtat.
Davant d’un fet que ens beneficia, solem donar les gràcies o somriure (com al conte), una sola vegada; ocupant-nos a partir d’aquell moment en altres temes. L’agraïment o el benestar que sentim és efímer i ràpid.
D´altre banda, davant del que considerem una acció que ens perjudica o simplement davant del que estem en desacord, reclamarem, ens queixarem i, plorarem una vegada i una altra.
Però, per què ens queixem tant?
La queixa és pràcticament un reflex natural, una resposta automàtica “defensiva” de les persones davant del que no ens agrada o davant del que no compartim.
Luis García Ruiz és un escriptor i consultor que ha desenvolupat àmpliament el tema.
Per a García Ruiz, la queixa, es produeix quan percebem un fet, un acte o una situació que ens disgusta o genera malestar i, per tant, comporta una crítica de caràcter negatiu.
La queixa prové de la frustració que sentim en veure que les nostres expectatives no s’han fet realitat i ens col·loquen en el rol de víctima.
“No és dolent queixar-nos de tant en tant, sempre que tinguem posteriorment una actitud proactiva. El que no hauríem d’acceptar és queixar-nos permanentment per gairebé tot, sense fer res”, diu García Ruiz.
La millor medicina per deixar de queixar-te és fer tot el contrari i practicar l’agraïment.