“En una ocasió hi havia sis ancians savis que no gaudien del do de la vista, sent cecs i emprant el sentit del tacte per experimentar i conèixer les diferents realitats, éssers i objectes del món.
Cap d’aquests savis no havia vist mai un elefant, i després de conèixer que el seu rei disposava d’un, li van sol·licitar amb humilitat poder conèixer el paquiderm, permetent que els ancians s’acostessin i el toquessin.
Els savis es van acostar a l’animal i, un per un, van tocar l’elefant per saber com era aquest ésser.
El primer li va tocar un ullal, i va considerar que l’elefant era llis i agut com una llança. El segon savi es va acostar i va tocar la cua de l’elefant, i va respondre que en realitat era més aviat com una corda. El tercer entraria en contacte amb la trompa, referint-se que l’animal s’assemblava més a una serp. El quart indicaria que els altres devien estar errant, ja que després de tocar el genoll de l’elefant va arribar a la conclusió que es tractava d’una cosa semblant a un arbre. El cinquè el va desmentir en tocar l’orella de l’ésser, valorant que s’assemblava a un ventall. Finalment, el sisè savi va arribar a la conclusió que en realitat l’elefant era com una forta paret rugosa, en haver tocat el llom.
Després d’haver arribat a diferents conclusions, els savis van començar a discutir respecte de qui tenia la veritat.
Atès que tots defensaven les seves posicions amb afany, van recórrer a l’ajuda d’un setè savi que podia veure.
Aquest els va fer veure que en realitat tots ells tenien part de la raó, atès que havien estat descrivint una única part del conjunt de l’animal, alhora que encara sense equivocar-se’n cap havia pogut conèixer-lo totalment”.
Preciós conte clàssic provinent de l´Índia.
El missatge és clar i directe. El nostre punt de vista no és únic i possiblement, ni del tot veritable. Hem de valorar els coneixements i les opinions dels altres ja que aquestes són tan veritables i vàlides com les nostres.
Aplicat al món laboral, passa exactament el mateix.
Les “discussions” entre persones o departaments diferents són habituals ja que confronten diferents punts de vista tenint cadascun, part de raó.
El comercial estarà focalitzat a vendre. El financer a cobrar amb certes garanties i condicions. El logístic ha de servir el producte en condicions abans que ràpid. El responsable de qualitat no permetrà la seva comercialització sense total garanties, ...
Possiblement tothom tingui raó de defensar la seva parcel·la d’actuació.
Això ha de proporcionar les bases a la direcció per establir uns objectius comuns i compartits per tots els integrants de l’empresa.